Zurich Marató de Barcelona 10/03/2024

Companys torno a estar per aquí després de any sense fer-ho.
crónica de la meva marato 120. la de Barcelona

Viejas y agradables costumbres
Cronica marathon Barcelona 2024

Hace poco tiempo volví a creer en mi. Volví a reconciliarme conmigo mismo, volví a perdonarme. Pero que no importa las veces que te equivoques, que tropiezas, las veces que te castigues, las veces que odies por que habrá algún día en que puedas volver a renacer. Yo renací hace unos días. Salí de una madriguera, de un letargo emocional, para emprender otra etapa en un mismo camino. Decidí no empezar de cero pero si romper con ciertas cosas y abrazarme a aquellas viejas y agradables costumbres... y por agradable costumbre me refiero a correr, y por correr me refiero a la Marathon.

119 veces lo había hecho ya y decidí que la siguiente sería Barcelona. Con poco tiempo pero la emoción y valentía subiente para prepararla con garantías me plante este3 domingo en la línea de salida de la marathon masificada externamente pero disfrutada con una increíble y hermosa soledad. Mi dorsal con otro nombre distinto al mio provocaron un anonimato que frenó mis locuras de antaño de recorrer kms a ritmos imprudentes. Durante esos 42 kms era un extraño incluso para los más conocidos,
El ritmo inicial por debajo de 4m el km parecían enseñarme un desenlace fatal pero la realidad era que era un ritmo sorprendentemente cómodo.. Solo pude entrenar un mes pero suficiente para la realidad con la que luchaba: acabar otra marathon después de cinco años sin ni siquiera intentarlo. La realidad era pues que me faltaba entrenamiento para llegar a esos 10-15 kms finales no muy agotado pero la experiencia no solamente es un grado sino que es además un ángel cuando libras una gran batalla. Fui capaz de verme, mirarme a los ojos y decirme quien soy yo y quien no soy. Aflojé el ritmo y disfrute cada km final sin ni siquiera mirar donde pisaba, ni alzar la vista hacia esos hermosos lugares que te pude regalar Barcelona. También sufrí por que se sufre pero es un sufrimiento que se olvida casa al instante mientras se avanza. Así es la marathon una luicha por olvidar el sufrimiento y avanzar hacia metas mitológicas.

Y así consiste mi reconciliación, descubrir que en una batalla entre la reminiscencia y el amor de mis recuerdos siempre deben salir victoriosos los segundos. Y esos no se descubre de la noche a la mañana, es un proceso largo cargado de redención, de penosa penitencia también, pero sobretodo con mucha fuerza y resistencia. Valores que me ha enseñado la marathon y yo espero mostrar y enseñar a los que amo y a los que me aman, que a veces lloré su irreal inexistencia, pero están ahí viéndome llegar a la meta numero 120.

Jo també vaig còrrer diumenge la marató i el nou circuit em va agradar força!

El meu objectiu era fer un sub 4h i ho vaig conseguir fent 3h59'22" ... Tampoc ho haguès pogut millorar gaire!

Llàstima del tema de la falta d'aigua en els primers avituallaments! A mi no em va passar però sembla fàcil d'organitzar
També el tema dels lavabos a Plaça Catalunya amb cues de 15 minuts...

Per la resta, vaig gaudir molt amb l'animació dels carrers...

RunandWine Felicitats per la MMP, a pesar de la lesió! Això pinta que tens marge de millora...

Buff! Enhorabona! Ja no tenim l'hàbit de posar el xip, oi?

Barceruel Un altre MMP! Després de les 24 hores té molt de merit

Sergi42195 Felicitats pel retorn a les maratons. Et vaig veure mot bé quan em vas avançar encara que era molt al principi.

XarlieOne1 També ben tornat amb una marca bona però millorable per tú! Necessito temps per llegir la crònica...

ironxevi226 Que bé el debut de la teva neboda. Un luxe tenir-te a prop un día així!

mario.cat De nou, moltes felicitats! Et vaig veure super concentrat quan em vas passar i amb un ritme molt segur. Els teus parcials son envejables! Continua així!

Ricardinho genial la teva tornada i crònica!

Faré una crònica quan pugui...

Tiny va escriure: Jo també vaig còrrer diumenge la marató i el nou circuit em va agradar força!

El meu objectiu era fer un sub 4h i ho vaig conseguir fent 3h59'22" ... Tampoc ho haguès pogut millorar gaire!

Llàstima del tema de la falta d'aigua en els primers avituallaments! A mi no em va passar però sembla fàcil d'organitzar
També el tema dels lavabos a Plaça Catalunya amb cues de 15 minuts...

Per la resta, vaig gaudir molt amb l'animació dels carrers...

Sergi42195 Felicitats pel retorn a les maratons. Et vaig veure mot bé quan em vas avançar encara que era molt al principi.

Faré una crònica quan pugui...

Tiny, Jo sí que et vaig veure per Diagonal Mar, anaves pas a pas retallant metre a metre, amb un ritme molt decent. Disculpes doncs no vaig dir-te res, pq estava prou ratllat amb mi mateix.

Endavant, i quan vulguis l'escrius i llegim

Ricardinnho va escriure: Companys torno a estar per aquí després de any sense fer-ho.
crónica de la meva marato 120. la de Barcelona

Viejas y agradables costumbres
Cronica marathon Barcelona 2024

Hace poco tiempo volví a creer en mi. ...pero están ahí viéndome llegar a la meta numero 120.

Quina bona notícia saber de tu Ricardinnho. Benvingut !!!! i encantat de que hagis retornat. Que grant ets !!!

mario.cat va escriure: Vinga, doncs ara em toca a mi. Quatre línies “només”.


Propera parada, la marató dels JJ.OO. de París 2024, encara que crec que aquesta me la prendré en pla “turista càmera en mà”.

The winner is Mario. Títol: "La marató que desitja tothom"

Felicitats !!! i no baixis del núvol

Quan pugui llegiré tot el que pengeu però vaig una mica de bòlid amb la feina i altres històries.

També compartiré la meva.

Un mes que aquest Diumenge va "passejar" per Barcelona, primer de tot felicitar a tots els participants i voluntaris . El nou recorregut em va agradar força, llàstima de la distancia entre sortida i arribada (guarda bosses), potser es podia fer la sortida al passeig de Sant Joan direcció muntanya , un punt que vaig trobar greu, es que al meu pas, pels avituallaments dels km, 5, 10 i 15 no quedava aigua , aclarir que no anava dels primers, però al darrera meu al km 5 quedaven mes de 5000 participants. els pobres voluntaris es disculpaven quan no en tenien cap culpa (moltes gràcies a tots els voluntaris).
Per la meva part, no havia preparat la Marató de manera específica i sols havia fet una tirada de 30 km, que vaig acabar fatal, amb males sensacions i acabar caminant, tot i així, mogut pel meu optimisme/irresponsabilitat vaig pensa en fer 4h 30'. La gent que te criteri diu que cal fer la segona mitja igual o millor que la primera, per fer-ho cal estar ben entrenat, no es el cas. Vaig pensar que em convenia passar la mitja mes rapit que l'objectiu i la segona aniria mes lent, així que vaig sortir a 6'/km i la mitja va caure en 2h 07', em sensació d'haver cremat massa reserves, vaig aguantar mes o menys be fins el km 30, a partir d'aquí, vaig caminar a cada avituallament i en algun tram cap al final, vaig acabar en 4h 40' 31", cansat, però prou be per pujar i baixar las escales del metro amb aparent normalitat .
La segona mitja vaig tenir l'ajut d'una llebre que em va acompanyar, però las meves cames no donaven per aprofitar l'ajuda, gràcies.
Ara a pensar en Empúries, amb la intenció de preparar-la mínimament, per cert aquesta va ser la meva Marató numero 24 de Barcelona, 72 de totes las d'asfalt i la primera amb 70 anys. Content de poder ser-hi.

Molt bona notícia la del retorn del Ricardinnho

Gran crònica també campió!!

Ja tornes pel bon camí! Espero que mai més hagis d'esperar 5 anys per fer la següent!

Espero veure't a Empúries!!!

Tiny i vicenç, enhorabona per la Marató!

La veritat que és una vergonya i denunciable que no hi hagi aigua pels 5000 últims!
Són a més els que més temps triguen en aquest tram i per tant 2 hores sense aigua. Lamentable!!!
I després es queixen de les desgràcies..

Com també els 15? Poliykleens per 20.000 corredors. I després som incívics "buidar-nos" pel carrer?? No és podia preveure, oi? Vergonyós!!

Per estalviar-se 4 duros??

Felicitats a tothom que va córrer diumenge. Us aniré llegint poc a poc per assaborir les vostres curses.
Tothom ha ballat amb la marató amb millor o pitjor resultat però així és la vida maratoniana. Gaudir del camí independentment del resultat final.
En breu faré la crònica de la 23a.

Salut!

Agrair a tots els que m’heu esperonat aquest dies.
Al XarliOne1 per la seva insistència per que anés amb ell i quan li dono el si, veiem que sortim de calaixos diferents.
Al Jorfer per confiar en mi i ser un gurú del que passaria a la cursa. Ho va clavar. Tindré que escoltar-ho mes.
Al Paco Barcia per compartir entrenaments amb mi al llarg d’aquestes setmanes.
Al grup dels jubiletes, per fer-me un marcatge de tant a prop.
I a tots els que em deixo d'anomenar però que heu estat allà ajudant-me.

Propera parada, la marató dels JJ.OO. de París 2024, encara que crec que aquesta me la prendré en pla “turista càmera en mà”.


[/quote]

Mario.cat, sabia que eres la roda bona!! Havia seguit les teves maratons de Porto i València i la teva preparació per a BCN, i sabia que faries un tros de marató. A la vegada em feia il·lusió a ajudar-te a fer MMP.
Va ser un cubo d´aigua freda saber que anavem en calaixos diferents i vaig pensar fins l´últim moment en baixar un i sortir amb tu, però era retrasar molt la logística per tothom...

Quan em fas fotre el berrido a Diagonal i vaig veure que eres tu, em vaig alegrar molt perquè estaves molt a prop i això significava marcasa!

A seguir entrenant amb l´alegria que et caracteritza i a veure si coincidim en alguna altra...

Bon dia companys, primer de tot, felicitar-vos pel les vostres maratons, heu fet unes curses per enmarcar!

Moltes gracies per les croniques.

Vaig participar com espectador i he seguit el desenvelopament d'aquest esdeveniment com amant de la marato: en la meva opinio la marato local encara busca la seva identidat i per mi segueix sent una marato de quarta lliga (on juga Europa/Sant Andreu i Cerdanyola del Valles).

Bé, he llegit ja tot el què heu anat posant, enhorabona a tots!
En especial a en Barceruel (aixó que fas és espectacular, quin màquina ), en mario.cat (em va semblar veure't poc davant meu a inici de Meridiana, suposo que m'acabaves de passar sense que et veiés), en RUN&WINE per les seves MMPs , al Jorfer pel nou sub3h20 (què gran! ) Sergi42195, Ricardinnho, i XarliOne1 pel retorn (tot i que tots estàvem segurs que no aguantaria molt retirat ), ironxevi226 i neboda (quin orgull, quan algú a qui ajudes aconsegueix el repte!), i a tots els demés finishers (Carolineta, Tiny, Buff, Vicenç, i segur que me'n deixo, disculpeu)

En el meu cas, com ja havia comentat, sortia (per dir alguna cosa, perquè 100% bé no està) de la lesió d'Aquil·les esquerre que em va fer parar de córrer a primers d'agost, passar per traumatòleg i 55 sessions de fisio, etc.

La tornada va començar al novembre, on tot i no have entrenta prou, veig fer la Behobia. Caminant alguns trams, per conservar forces. Vaig haver de tornar a baixar el kilometratge, i finalment per Nadal vaig donar el fisio específic per acabat, i vaig començar a entrar progressivament més.
Òbviament no arribava a temps de fer l'entrenament que toca per la marató... ja havia deixat de comptar-hi.

Després de la mitja de Santa Coloma, que vaig aguantar bé, vaig provar d'allargar una mica la de Barcelona. 27 km no són prou tirada llarga per fer la marató amb garanties, però sí com per a que algú més atrevit del compte s'hi apunti i pensi que hi ha possibilitats d'acabar-la, encara que sigui anant lent La SandraB va ser més raonable i ve decidir que no la faria, aquest any,

La mitja de Granollers va anar bé, ritme 2h sense cap problema, més que l'Aquil·les una mica adolorit, aixó ja fa temps que em passa, abans de la crisi de l'estiu, el trauma em va dir que el cuidi i em deixarà fer, però 100% bé no creu que estigui mai.

Arribem doncs al dia D. Vaig directe al guardarroba, amb prou temps per deixar la bossa sense presses, trotar una mica més d'un km cap a la sortida, fent un pelet de volta. Em noto més cansat que a la mitja de Barcelona, i encara no hem començat... No puc fer gaire cas de les sensacions de l'escalfament ni dels primers dos o tres km de cursa, quasi sempre són pitjors que després .

Em trobo per casualitat amb la Carolineta, i amb el David, ex-company de feina i d'alguns trams de maratons anteriors, amb qui havia quedat per compartir sortida.

Sortida, bastant pobre comparada amb les anteriors (recordo molt més espectaculars les anteriors, 2017, 2019, 2021, 2022, 2023). Només girar per Gran Via veig que la Carolineta i el David van just per sota de 5'40, i jo vull anar més aviat per sobre, no estic per fer sub4h, els dic adéu, i segueixo al meu rotllo. Toca anar veient el nou recorregut, i anar fent kms fins el 18, a partir d'on tindré
bona companyia. Passat el 15, ens veiem, m'anima, i baixa a esperar-me a Pl. Univeresitat.

En el meu cas els avituallaments estaven bé (tot i que veure les primeres taules sense res fa mal rotllo, i no saps calcular on acaba l'avituallament, a mi m'agrada agafar l'aigua cap al final, per evitar tothom que va a la primera ampolla que veu).

Una caiguda aparatosa sense conseqüències al costat meu, un paio que ha ensopegat amb els separadors del carril bici. Una ambulància que ha de creuar Mallorca durant la cursa, no sé com ho fa però arriba al carrer just quan he passat, i als pocs segons sento crits i aplaudiments, i ja ha creuat, molt bé els corredors. No tan bé alguns barcelonins i potser algun acompanyant... el fet que el circuit faci ziga-zaga em sembla que provoca més creuaments de carrer a sac...

En fi, ja sóc a Pl. Universitat, i la SandraB s'apunta a la passejada per Barcelona. Sabem que em caldran els ànims que em donarà els darrers kms, ja vam fer una cosa similar a Vies Verdes de Girona fa un parell d'anys...

Al Paral·lel apareix un ex-company de feina, per sorpresa, ens acompanya 500 m i ens anima, en aquell moment encara no fallen les forces, però sempre va bé.

Els kms passen, la Diagonal es fa molt llarga, i a partir del 32, segons diu després el gràfic de "body battery" de Garmin, estic pràcticament a zero Correspon bastant amb les sensacions, efectivament. Penso en caminar però gràcies a la SandraB, qe em va animant, i a que sóc bastant tossut i havia decidit que millor patir que caminar, si veia possibilitats d'acabar, no camino.

A les pujadetes una mica més costerudes, afluixo molt molt, però troto. El ritme està sobre els 6', i empitjora a la mínima que canvia una miqueta de res el desnivell.

Finalment girem per Ronda Sant Pere, i en començar a haver-hi moltes tanques, la Sandra s'aparta, i tinc clar que a no ser que el cel caigui sobre els nostres caps, com deien els gals, ja la tinc.

Giro cap a l'Arc, se'm humitegen els ulls amb una barreja de sensacions: patiment, orgull d'haver-lo superat, cel·lebració que l'Aquil·les no em fa més mal que tota la resta del cos, agraïment a la Sandra i a tothom que m'ha ajudat a arribar-hi tot i les dificultats...
Mira que l'he vist cops, aquest monument, però, com moltíssima gent, des de diumenge no el veuré mai més igual.

La tretzena medalla al coll, i a fer malabarismes per portar la beguda i la fruita (com pot ser que cobrin 20.000 inscripcions i quan arriba el 10700 ja no quedin bosses de paper????? ). Òbviament aixó és insignificant comparat amb la gent que es va quedar sense aigua durant molts i molts kms (increïble, i més tenint en compte que ja va passar a la mitja!!).

Finalment, trobada i abraçades amb la Sandra, a qui, repeteixo, li dec no haver caminat en cap moment, i que hagi estat molt més suportable el patiment. Ens acomiadem, i cap a casa!

El temps era el de menys, signava acabar, i em semblava que si acabava i ho podia fer corrent o caminant molt poc, el més probable era que fes 4h 15, com vaig posar aquí. Finalment, 4h 10' 27".

Ja pensant quina és la propera...

Llegides totes les cròniques, només dir-vos que esteu fet d’una pasta diferent. Amb lo que em costa a mi rebaixar la marca, i alguns de vosaltres arribeu a meta una hora abans del que ho faig jo. Sou d’una altra galàxia.


RUNandWINE, tres setmanes lesionat, et plantes a la línia de sortida i fas MMP. Això es una senyal de que la feina que havies fet havia estat molt bona. Amb tres setmanes de tappering i fas marca. Enhorabona.

Buff, el deixar-te el xip a casa, ha fet que anessis mes lleuger. Felicitats per la tornada al ruedo.

Barceruel, ja t’ho vaig dir. Ets com el bon vi, que amb el pas dels anys vas millorant. Tu ets un “Ribera del Duero” i alguns de nosaltres som “Don Simón” .

Sergi42195, cursa ben gestionada i si vas veure que el teu ritme no era el que volies fer, doncs només queda fer un reset i recolocar-se en el ritme que creus que es el adient. I d’una manera o una altre es el que vas fer caminat en els avituallaments i capejant el temporal. Molt bé company.

XarlieOne1. Que vols que et digui. Tu vas ser “El faro de Alejandria” durant tota la meva preparació. La teva insistència en que t’acompanyés era la meva motivació. Al final, una llàstima no poder anar junts al tenir diferents calaixos. De la teva cursa només dir que la vas gestionar molt bé, i que encara que l’objectiu es va escapar per poc, vas patir lo justet i els resultats dels teus entrenaments s’han vist reflectits en la bona marca que vas fer. Estic segur que no serà la darrera i em queda el cuquet de fer una nova marató, aquesta vegada si junts, i poder aconseguir el dos el sub 3h45’ que ambdós buscàvem. T’agraeixo les teves paraules i t’espero a la propera per anar junts.

Ironxevi226, ha de ser un bany d’emocions ajudar a la teva neboda a assolir els seus reptes. Es una experiència familiar que mai he pogut experimentar. Segueix així campió, que Paris t’espera.

Dennis Teuling, tic, tac, tic, tac......seguim esperant.

Ricardinho, no ens coneixem però me’n alegro de la teva tornada. Som addictes al tema del córrer. De les drogues se’n surt, del córrer no !!!. Un plaer llegir les teves impressions mes internes de tot allò que sentim i que ens passa pel cap durant tota l’estona que estem lluitant.

Tiny, un plaer trobar-nos. Objectiu aconseguit. Volies un sub4 i ho vas fer. Encara que tu diguis que no, et vaig veure molt fresquet i molt bé. Segueix així i a la propera, nou objectiu.

Vicenç, content de veure que un any més vas estar a la línia de sortida. Ets incombustible. Amb 70 anys i es l’enveja de molts amb la mateixa edat. Vas patir (ja t’ho imaginaves que seria així), però la vas defensar i vas aconseguir una vegada mes creuar l’arribada.

XaviCht, a veure si aviat pots acabar amb les molèsties que darrerament estàs arrossegant. Bona marató venint d’on venies i ben defensada, Estic amb tu de que amb la nova sortida i arribada, s’ha perdut espectacularitat. Per a mi Montjuic es insuperable, i l’escenificació que allà es feia està molt per damunt de la nova d’aquest any. Segueix picant pedra, que ho aconseguiràs campió !!!!

I del Sr. Marató, el Jorfer, que a hora d’ara encara no ha penjat la crònica, només dir-li que es espectacular que amb 60 anys facis els temps que fas i amb la “facilitat” que ho aconsegueixes. Fer menys de 3h20’ en dues maratons tant seguides com Sevilla i Barcelona, demostren que com deia al principi, estàs fet d’una altre pasta. Ets tot un referent, atlèticament parlant i també com a persona. Ets un bon home i et mereixes tot. Esperem la teva crònica.

És el meu torn, espero ser breu

PREPARACIÓ

Aquest any tenia entre cella i cella baixar de 3h 30m, això implicava rebaixar més de 7 minuts la meva marca de 3:37:08 del 2019.
L'any passat, després d'una preparació amb molts problemes físics, vaig aconseguir plantar-me a la línia de sortida i fer 3:38:06.
Amb el nou circuit, teòricament més ràpid, i amb una preparació sense problemes físics, pintava que seria possible.
La primera variable que hauria de controlar, doncs, seria evitar els problemes físics. Com? Doncs vaig incorporar rutines d'estiraments a casa i també rutines de treball de força, la gran oblidada.
Durant l'estiu, tot i la calor, vaig anar sortint i les sessions em passaven ràpid i em sentia molt bé físicament.
El mes de novembre vaig anar a la Mitja de l'Espirall convençut que faria marca i baixaria de 1:39 però, encara no sé per què, vaig tenir molt males sensacions en cursa i vaig estar a punt d'abandonar ja al km 2. Vaig acabar fent 1:46 i patint tota la cursa.
Tot i el bany de realitat, no vaig deixar de creure ni en el sub 3:30 ni en el pla d'entrenament del míster jb. Hi creia i per un mal resultat no deixaria de fer-ho, estava convençut de que anava pel bon camí.
Vaig començar la preparació i em sentia fort i els entrenament sortien amb facilitat. La setmana 4 del pla coincidia amb la Mitja de Vilanova però per compromisos familiars no hi podia anar i li vaig plantejar al míster canviar-la per tornar a fer tot el recorregut de la mitja de l'Espirall. Va donar l'ok i el diumenge, a les 6 del matí, amb un frontal al cap vaig fer-la. 1:40:58, poc més d'un minut més lent que la meva MMP en mitja i 5 minuts més ràpid que 4 setmanes abans. Es confirmava la sensació que anava en la bona direcció.
La preparació va anar avançant i em sentia molt còmode en cada entrenament. A la mitja de Sitges no vaig fer marca però vaig acabar amb bones sensacions i al 10K de Vilafranca, dues setmanes després, sí que vaig fer MMP en 10K.
Estàvem a 6 setmanes de la marató i em sentia millor que mai. De fet, em feia por verbalitzar-ho i dir-ho en veu alta per no "gafar-ho".
Vaig acabar la setmana 13 amb la tirada de 30 km i el diumenge a la tarda vaig començar a notar un dolor emprenyador al tendó d'aquil·les. Visita d'urgència al fisio i diagnòstic: tenosinovitis a l'aquil·les. Sessions d'Indiba, tractaments manuals, banys de contrastos, gel, entrenaments cancel·lats, entrenaments modificats, molta paciència i 3 setmanes de preguntar-me si arribaria a temps de fer la marató i en quines condicions.

LA MARATÓ

Em vaig plantar a la sortida. Amb prudència, pensant que probablement hauria d'abandonar. De fet, n'estava convençut i vaig aparcar a Palau Reial, per no trobar embús quan hagués de marxar abans d'hora (per això em vaig perdre la foto Correcat, vaig arribar tard).
Sortida que vaig trobar molt descafeinada, sense l'èpica de Maria Cristina.
Vaig sortir mantenint objectiu de sub 3:30. Posats a patir, que sigui per fer el que vull fer. La idea era anar a 4:58 però com que sabia que el tendó patiria a les pujades, afluixar molt quan n'hi hagués una i ja recuperaria. Havia de cuidar el tendó i tenir-lo adormit tant de temps com fos possible.
Començo a trotar i veig que el rellotge no baixa de 5:20. Provo d'accelerar i no hi ha manera que el rellotge ho noti. No sé si és cosa del GPS, que li costa sincronitzar perquè acabem de començar o sóc jo que inconscientment vaig frenat per protegir el peu. Decideixo no menjar-me el cap i no mirar el rellotge fins el km 5 i em dedico a anar mirant els carrers i els corredors que tinc al davant. Veig al Hansi una mica al davant, el saludo i l'avanço. Poc temps després arribo al Km 5, miro el rellotge i sorprenentment veig que vaig bé. Per fer sub 3:30 haig de fer els kms a 4:58. El pas pel km 5 objectiu era 24:50 i el real va ser 25:06. Tot i sortir amb molta precaució i córrer per sensacions només porto 16 segons de retard.
Al km 6 l'aquil·les m'avisa per primera vegada...malament, massa d'hora. Al km 9, segon avís. Ai, ai, ai, que això s'acabarà aviat. Ens acostem al pont de Bac de Roda i afluixo molt per no tenir un tercer i definitiu avís. Passo el pont i marco el km 10 en 50:23, només 43 segons més lent de l'objectiu. A veure si anant regulant a les pujades i apretant lleugerament al pla i les baixades puc protegir el peu i alhora retallar una mica el desavantatge. Poc després del km 10 veig davant meu un Correcat amb gorra blanca...diria que ha de ser en Jordi però no ho tinc clar perquè primer va dir que aniria a la barqueta de sub 3:15 i després que era un farol i sortiria a 3:45 però el tinc al davant, ha sortit davant meu...m'hi acosto i efectivament és ell. Era un farol dir que anava de farol? Quin crack. Ens desitgem sort i l'avanço. Segueixo mirant els carrers i la gent i per la Sagrada Família veig a la Mona (la veuré a 3 punts, igual que a l'amic. Quins cracks!) Passo pel km 15 en 1:14:59. He retallat una mica la diferència i només estic 29 segons per sobre del ritme objectiu. Mantinc el ritme, regulo als trams que detecto pujada, segueixo amb la ment ocupada, continuo rebent ànims (aquesta vegada a Gran Via, hi ha la Judith i el Chute. Dóna gust córrer amb la samarreta Correcat. Si algun any no corro la marató em comprometo des d'aquí a posar-me la samarreta i sortir a animar) i passo pel km 20 en 1:39:30. He tornat a retallar, només estic 10 segons per sobre. Noto el tendó carregat però puc anar fent.
Passo la mitja en 1:45:00. Clavat. Si vull fer sub 3:30 hauré de doblar i esprintar els últims metres per rebaixar 1 o 2 segons.
A la baixada del Paral·lel noto que les cames no tiren. Llàstima, anava massa bé. Provo d'accelerar i no hi ha manera, només puc anar a 4:56. O no fa tanta pendent com creia quan ho féiem en sentit contrari o sóc jo que no tiro. Al pas pel km 23 ja veig que sóc jo, l'aquil·les em molesta molt i haig de canviar la petjada...decideixo començar a talonar de forma més o menys controlada. Pas pel km 25 en 2:04:18. He perdut 8 segons, no és gaire venint d'on vinc però en aquest tram no comptava perdre res. És una senyal del que està a punt de succeir: perdré temps a tots els parcials a partir d'ara.
Començo a no anar còmode i em poso objectius petits per distreure la ment: arribar al Km 26 i veure a quin ritme surt, arribar a l'avituallament del km 27,5, on he llegit que hi haurà el fandes, arribar al del km 30 on hi haurà Correcats...i així aconsegueixo arribar (molt acalorat) al Km 30 en 2:29:30. He perdut 22 segons més. No és tant, tenint en compte el canvi de petjada i la calor que tinc. Només estic mig minut per sobre de l'objectiu. A veure el pas pel km 35. Si continuo així ja no descarto res.
Al Km 33 el tendó diu que prou. L'he tingut adormit la primera part de la cursa i l'he enganyat des del km 23 però ara ja ha despertat i té mal despertar. Falten 9 km i cada petjada és un martiri. Cada vegada que poso el peu a terra em crema tota la zona del tendó i del soli...però estic tan a prop. 9 kms, què faig? Decideixo fer els 2 kms que em falten fins el 35 i llavors decidiré. Sobre el Km 34 veig un Correcat caminant uns 200 metres davant meu. Qui deu ser? M'hi vaig apropant i llegeixo a la samarreta que és en curat. Ostres, després de coincidir cada setmana al fòrum penjant els entrenaments em feia il·lusió desvirtualitzar-lo i posar-li cara però no d'aquesta manera. Comptava fer-ho a l'arribada. El saludo, li dono ànims i tiro endavant. Per fi arribo al km 35. He perdut temps, lògicament. Porto 2:55:18, vaig quasi un minut i mig per sobre i em falten 7 kms de patiment, el més sensat és plegar, i en tinc moltes ganes. Però encara tinc més ganes d'acabar la marató. Si he arribat fins aquí, ara no plegaré. No faré sub 3:30, està clar, però encara tinc marge per fer MMP, o sigui que a apretar les dents i a seguir corrent. Hem vingut a jugar!
Em segueixo posant objectius petits, fer 2 carrers, 1 km, arribar al següent avituallament...però em costa molt, em fa molt mal el peu, ja és tot el peu i part de la cama, el dolor es va ampliant i cada passa és una autèntica tortura. Vaig fent i al km38-39 vaig mort. Continuo corrent perquè sé que si paro ja no tornaré a engegar. Mentalment trec fum, ja no sé com més distreure'm i autoenganyar-me i llavors recordo haver llegit que en Gorka serà a la milla 25. Doncs a continuar i així també li posaré cara. Sé de sobra que la milla 25 és el km 40 però m'autoconvenço de que ho haig de recalcular per estar-ne segur i aconsegueixo fer dubtar el cervell i tenir-lo un parell de minuts distret fent càlculs i no pensant en el dolor. Arribo a la milla 25 i confirmo que correspon al km 40 i en Gorka es troba allà animant (gràcies company, has aconseguit que per un parell de minuts m'oblidi de tot 👍). Porto 3:22:13. Tres minuts i mig per sobre del ritme objectiu però amb prou marge per fer MMP.
Un últim esforç i això s'acaba. És només una sèrie de 2000 i ja ho tindré.
Últims metres, vaig al límit però ho tinc. Passo per sota Arc de Triomf i quan queden uns 25 metres desplego els braços i acabo la marató entrant a meta fent l'avió. Temps final 3:33:54. MMP, rebaixant 3 minuts i 14 segons l'anterior. No puc amb l'ànima, ho he donat tot i quan paro la cama em tremola però m'és igual, estic molt content. Ho he fet. Finisher i amb MMP el dia que pensava que hauria d'abandonar.

Quatre dies després, mentre escric això, encara tinc el tendó adolorit, tinc molèsties a l'esquena de quan vaig haver de canviar la petjada i començar a talonar i molèsties a l'altre peu suposo de carregar-lo més per protegir el que tenia tocat. Tinc tot això, sí, però el que sobretot tinc és un somriure d'orella a orella, la satisfacció d'haver-me arriscat i haver-ho aconseguit i sentiment de pertinença Correcat.

L'any que vé hi tornaré, quan hagin passat uns dies ja valoraré què he fet bé i què puc millorar durant la preparació però de moment vull assaborir-ho. De vegades oblido que això només és un hobby i m'ho prenc massa seriosament i em convé un punt de pausa per gaudir-ho més.

Seguim avançant cap a Itaca.

MARATÓ BARCELONA 2024, una marató nova

Arribava una nova marató de Barcelona, però aquest cop tenia l’al·licient d’un nou recorregut que feia que segons com, fos una nova marató. Els meus entrenaments a base de 3 dies per setmana han anat sense contratemps importants amb ritmes molt continguts. La millor noticia ha estat la absència de molèsties importants. Tan sols, els típics constipats post pandèmia.

La sortida en la confluència de Passeig de Gracia i Plaça Catalunya tenia el regust d’enyorar la famosa “marató del Corte Inglés”. Arribo justet per la hora de sortida degut al relax de accedir fàcilment amb el metro. Ja he fet tard per la foto correcat però encara saludo uns quants companys.
Hi ha una manca de lavabos bestial amb unes cues llargues i gent “aprofitant els poquets arbres” .
No trobo cap company que vagi al meu ritme i decideixo entrar al calaix que està controlat. Escalfo una mica i veig que al darrera del tot no hi ha cap control i entren corredors amb dorsals d’altres calaixos.

Hi ha força estrangers i xerro amb un corredor d’Hostalric. Escoltem la primera sortida i ens encaminem cap a la sortida amb el “Barcelona” interpretat t per dos cantants en directe. Moment de gallina de piel!



Km 0-5 Temps: 27’54”

He escollit el “Sultans of Swing” dels Dire Straits perquè té un ritme imparable (i sempre em ve de gust escoltar!) i així es com ens sentim tots els corredors en aquest moment amb les forces intactes.

La sortida es molt neta i el primer gir per prendre la Gran Via tampoc té complicacions. Intento contenir-me i m’avancen un munt de corredors entre ells en Sergi42195 que va amb un ritme alegre ja que m’havia comentat que per fi havia fet una bona preparació. Després del gir per Marina pugem fins prendre el carrer Aragó. Ja en el km3 ens saludem amb en Dennis que va a un ritme molt viu.
Hi ha molta gent al carrer amb estrangers de totes les nacionalitats i formen una autèntica cridòria per moments.
Més endavant trobo en Antirco que em comenta que va molt just d’entrenaments i que anirà corrent fins al pas de la mitja... i després, el que pugui. Continuem fins al carrer Viladomat per prendre el carrer València on just hi ha el km.5




Km 5-10 Temps: 27’13”

Versió del “My sweet lord” d’en George Harrison en el concert d’homenatge després de la seva mort. El protagonista es en Billy Preston que era el cinquè beatle que no apareixia a ulls del públic. Aquí està rodejat per Eric Clapton, Jeff Lyne , el fill d’en George, Paul, Ringo,... Penso en aquesta cançó perquè el públic acompanya amb palmes als artistes com ens acompanyen als corredors. Era un artista que sempre estava content quan actuava.

Jo també segueixo content pel carrer Valencia, ara en direcció cap a la Meridiana. Ja estem escalfats i es moment de controlar-se per no anar massa ràpids. Com es habitual aquí faré el parcial més ràpid de tota la marató.
Segueixo sorprès pel gran nombre de gent que es al carrer i que en alguns moments deixa un passadís perquè passem... Veig en Ramon Beltra que estarà omnipresent tota la marató i també la ELA que segueix en OriolR amb qui no ens hem trobat per la sortida. El perfil també ens ajuda en aquest tram.

Passat el km 9 ja travessem la Meridiana i comença uns kms. que no m’agraden...



Km 10-15 Temps: 28’01”

Com que no em trobo còmode penso en un blues antic on el protagonista es un perdedor. M’encanta aquest vídeo ja que es un assaig de la Tedeschi Truck Band i un artista en majúscules com es en Taj Mahal, aquí amb més de 70 anys...

Anem cap el carrer Garcilaso i aquí em passen les llebres de 3h 45 amb un munt de corredors que fan un bon xivarri. Desisteixo de seguir-los ja que sé que més tard ho pagaria... Per fi arribem a la Meridiana i ja girem per retornar cap al Eixample.

M’alegra molt trobar-me en Kim i la Rosa que animen de valent i dedueixo que avui no segueixen al Aleix, ja que es trobarien més endavant.. Deixem la Meridiana per prendre el carrer Mallorca i just en el xamfrà m’anima en Danili.

Una mica més endavant em trobo la Gemma, la meva fisio que ha baixat a animar-nos. Ella es una de les culpables que pugui seguir corrent maratons sense lesions importants. Xoquem mans i continuo per davant la Sagrada Família on s’ha reunit força gent.

Després de travessar la Diagonal he quedat amb la family, em donen un powerade i continuo ben content per la injecció de moral..



Km 15-20 Temps: 27’42”

Continuant amb la Tedeschi Truck Band aquí hi ha un vídeo d’una improvisació sobre el tema “The dark end of the street”, que m’encanta, on em diverteix quan en el minut 2 la Susan Tedeschi es posa a riure perquè la noia que acompanya li tapa la veu, i després li fa un gesto a en John Bell que no ha recordat que tenia que entrar cantant...

Continuem per la llarga recta del carrer Mallorca amb força animació i baixem per Calabria fins a la Gran Vía. A partir d’aquest moment el circuit em recorda la estimada cursa de Sant Antoni.
Per la ronda Universitat començo a tenir males sensacions i faig el que acostumo en aquests casos: Vaig estudiant els corredors que tinc al voltant per seguir una roda que m’ajudi. Em fixo en una parella de polonesos que van molt concentrats, prenent un gel. Descaradament em poso al darrera de la noia que marca un ritme molt regular que em convé força.



Km 20-25 Temps: 28’11”

Un dels meus ídols de joventut, en Johnny Halliday va morir fa uns poc anys. La cançó es “Tout la musique que j’aime” i hi ha un vídeo d’una actuació poc abans de morir del càncer que patia.
He preferit recuperar el vídeo d’uns anys abans on encara tenia la energia que el caracteritzava. I jo mateix, espero rebre una mica de forces per encarar la resta de la marató!

Passem pel punt de la mitja marató que quasi no està indicat !!? Veig que estic en 1h 57’03” , un minut més del que havia previst però es una diferencia poc significativa.
Ja compto en que faré la segona mitja més lenta, però encara mantinc el objectiu de fer sub 4h. Després d’alguns revolts pel barri arribem finalment al Paral·lel.
Continuo darrera dels polonesos però amb el perfil descendent recupero bones sensacions i sense adonar-me els avenço .... i ja no els veuré més! Quins records porta aquest tram i que diferent es fer-ho a mitja marató i en sentit descendent!
Com única pega, no hi ha la animació de quan era al final... Miro de no apretar massa per estalviar forces pel tram del litoral.

Passem per Colon i prop de la estació de França arribem al km 25.




Km 25-30 Temps: 29’15”

Com ens dirigim cap a la costa he pensat en una cançó dels Manel que s’escau. Es tracta de “Al mar” amb una versió d’un concert al Palau de la Música, no gaire lluny d’on ens trobem ara mateix.
Després de rodejar el parc de la Ciutadella ens dirigim per Marina cap el Port Olímpic. Segueixo amb bones sensacions pensant en el nou retrobament familiar.
En la rotonda de la Torre Mapfre veig en Carlescat amb la seva càmera incansable disparant a tot el que es mou. Moltes gràcies pel teu esforç!
Passat el km.27 em retrobo amb la Peti i en Lluis que em passen un altre powerade que començo a beure aturat amb ells.
Apareix l’Andreugg que em saluda al crit de Hola guapeton!
Correm paral·lels uns metres i li comento que vagi tirant, que porta un bon ritme. Veig que es distreu amb la seva mini càmera (es incorregible!) i poc a poc es va allunyant.
També em fixo en una corredora que va fent-se selfies amb el fons de la platja.




Km 30-35 Temps: 28’55”

Arribant al km.30 veig una petita carpa d’on surt una tonada que reconec immediatament. Es tracta del Maneras de vivir d’en Rosendo. Per fi, una mica de música! Trobo que els grups d’animació s’han convertit en grups de percussió...
Enyoro les maratons amb grups de rock com els que hi havia fa uns anys. Aquesta cançó em sembla molt adient en aquest moment: No ens conformem: “No pienses que estoy muy triste” porque vaya despacito...

Arribem al avituallament correcat que sempre es un punt emotiu. Prenc una ampolla d’aigua de mans d’en Sufridor i començo a veure cares conegudes. Intento no caminar perquè sé que em costaria tornar a córrer...
Moltes gràcies a tots! Gràcies a tots els voluntaris de tots els avituallaments que aquest any fins i tot tenien temps per animar!

Continuem corrent i em saluda en mario.cat que ha sortit molt darrera. El veig seré, avança segur i de nou farà millor marca! Li dic que l’Andreugg es una mica per davant i va tirant doucement que diria un francès dels molts que corren per aquí..

Per fi arribem a la Diagonal que aquest any fa més por per ser més al final. Em mentalitzo que aquest any es més fàcil per no arribar fins la Torre Agbar. M’anima en TTxavi en un moment crucial. Després de girar en rodó arribem al km.35 i em trobo relativament sencer.




Km 35-40 Temps: 29’24”

Aquí he escollit una cançó dels holandesos Golden Earring “Going to the run” que van composar per la memòria d’un amic que va morir en accident. Agraeixo la recomanació del amic Dennis que, a més de bon corredor, sempre està animant a tothom en el foro. Vull recordar tots els amics que ja no hi son i especialment la amiga Iris que ens ha deixat fa molt poc a una edat massa jove!

Marxem de la Diagonal i prenem el carrer Llull on hi fa un fort vent. Miro que no em voli la gorra i vaig aguantant amb la moral alta sabent que ja anem cap el final. Veig en Txabi que està filmant. Tornem a baixar fins a la rotonda on es troba en Carlescat que continua el seu particular marató..
Ara ja pugem per Marina, i m’anima en aurelian que em diu que vaig perfecte per baixar de les 4 hores! Com ho sap? Suposo que per l’app...



Km 40-42,195 Temps: 12’47”

Aquí he escollit la cançó de James “Born of frustration” en una actuació arriscada dins un teatre: On the edge....Si veieu el vídeo entendreu lo del risc. Aprofito el moment en que he vist un corredor estirat al terra i sent atès per una ambulància per fer un comentari.
Parlant amb un metge amic meu comentaven que torna a haver-hi un boom en el mon de les curses. Em deia que molt pocs dels que comencen a córrer es fan un mínim control preventiu. Potser per una cursa de 10K no cal, però per una marató crec que es molt aconsellable. Desgraciadament, un noi francès de 28 anys va morir a l’arribada de la marató....

Al arribar al km.40 faig números i ja veig clar que puc baixar de les 4 hores. Em relaxo i prenc amb calma la pujada de Roger de Flor i després Ausiàs March. Per fi, girem en rodó i baixem per la Ronda Sant Pere. A mig carrer veig a la family i em deixo anar, aixeco els braços en un moment molt feliç.
Ja només queda un gir i ja passem per sota del Arc del Triomf!

Una mica caòtica l’arribada degut a la gran quantitat de corredors que estan celebrant el seu èxit..

Temps final: 3h59’22’’ Posició final 9231 i dintre de la categoria M65 35 de 131 arribats

Això es tot. Ara toca descansar i provar de ballar un vals amb la senyora...

Enhorabona RUNandWINE!!

Per la gran crònica I la Marató MMP!!!

Quin patiment, per Déu!
I ho fem voluntariament..

Vigila molt el tendó, que si no el cuides pot donar per sac molts mesos !!!

Ets un crack

Força cròniques, i molts campions i campiones, de fet, tots els que hi veu participar, amb independència del resultat final. Com s'ha dit, i ja en edats una mica avançadetes (com jo mateix), considero que el més important és poder estar a la línia de sortida, i poder arribar a meta sense "massa desperfectes..."
Segueixo meravellat amb els resultats de molts de vosaltres, lo del Mario ja avorreix, francament ;, barceruel, no cal dir-ho; Tiny, com sempre, una altra màquina dels M65, categoria en la que m'estrenaré aquest dilluns/18; Vicenç, fantàstic en la categoria M70, tan sols per ser-hi, i a entrenar i millorar; fantàstic també veure que antics companys tornen a l'asfalt per a córrer amb la "Senyora marató": Buff, Ricardinho, curat.

I Dennis, i jorfer (una altra màquina amb corda infinita), i Sergi42195, i tots els que no cito, i que veu ajudar a que la marató de Barcelona segueixi sent un atractiu per a molta gent.
SOU GRANS!!

Perdoneu el retard però la setmana no m'ha donat gaire temps, i com sempre una marató no és un breu, total el que dic no s'entendrà hahaha. A més tenia el temps en contra per finalitzar el resum del vídeo. Aixi que ara que ja està publicat faré un breu resum no pas del nivell de mario.cat o Tiny.

Primer de tot demanar disculpes per no estar a la foto, com ja vaig dir va ser impossible estar a pl. Catalunya i desprès al guarda bosses per desprès tornar a meta però millor per la foto que no l'espatllo haha.

7:40 Un cop a l'Arc de triomf moment de veure com estava l'ambient tant l'extern com el meu per dins, puc portar 7 maratons de Barcelona, però els nervis sempre estan allà. Un cop treta la roba i posada la bossa de basura "el glamur dels corredors" prenc camí cap a la sortida 8:15.

8:20 Aprofito un dels WCs de Ronda per acabar de pixar
8:40 Entrada al calaix on veig a Sabadellenca i Oriol_R, l'Oriol ens deixa que tenia d'escalfar, nosaltres ens quedem allà situats esperant la sortida, pel ritme en que s'escolten les sortides veig que han variat de cada 7 minuts que indicava l'horari a 4 aproximadament...
8:44 Sortida del nostre calaix el gris (Hora en que tenia de sortir el verd)
8:47 Inici de la nostra cursa (Sabadellenca i jo), als pocs metres ja ens desitgem sort i ella farà la seva cursa
Primers 4km força bé, espai tot i anar tan ple com si fos la Corte Ingles, i patint per quan arribem a l'eixample. En els carrers grans com St. Joan mirant cap amunt podia veure els ràpids ja de tornada.
Durant aquests primers kms vaig veure a sandmann i Boix
Un cop vist el Pako comença la part de l'eixample que sincerament era una bogeria per lo ple que anava, vaig veure en els primers 5km 3 caigudes, i en els 10 primers diverses assistències.

En el tram de l'Eixample vaig veure al TXABI varies vegades en les anades i vingudes d'aquestes llargues rectes.

Km8 Veig fugaçment al David (Blogmaldito) i als pocs metres torno a veure l'Oriol_R que diu "Que fas aquí si vols fer sub4h!" sincerament no sé on estava amb tant de tràfic i sense llebres de referencia, solament seguia el meu ritme 5:20-5:30 aprox. I segueixo el recorregut.
Avituallament del k10 vist que l'avituallament del 5 va ser un fracàs ja que esperava una taula llarga i no volia entrar a la jauria de lobos que agafaven ampolles vaig esperar al mig i lamentablement ja no era aigua, viscut això en el 10 ja situat a l'inici per agafar una ampolla i poder beure. (Nota mental, si ens diuen que no poden ser ampolles perquè contamina el plàstic com és que l'aquarius va ser amb plàstic el got?)
Un cop superat el pont de Calatrava arribava una nova trampa pel pilot, en aquest cas tornava a fer-se estret. Finalment arribem a la Meridiana, espai per poder respirar. Durant aquest breu espai de tranquil·litat vaig poder veure i saludar a la Carolineta anava molt bé tot i els seus dubtes.
Retornem a la ratonera de l'eixample però per fi comença agafar aire una mica, però no mol. Anem pel km13, arribada a la Sagrada Familia tram de fer-se mil fotos els que no coneixien l'etern edifici en obres.
Curiosament la mini pujada de Mallorca aconsegueix obrir més espais i pel km15 ja comença a respirar l'eixample.

Ah no he parlat de l'animació, l'animació certament comparat amb anteriors edicions va ser molt superior, pot ser els punts clàssics van perdre una mica intensitat però a favor de repartir-se al llarg del recorregut.

Km17.5 retorn a la Gran Via, tram per evaluar com va tot descansar una mica del que el vent en contra tot i ser lleu et podia restar sumat de la lleu pujada. Un cop arribats a pl. Universitat animació a tope i tornem al punt d'inici

Fem un salt superem el anar i venir de Sant Antoni i arribem a Colom, tram de recuperació i on prop de Correus vaig veure la Mona segons he llegit estava a més punts revisaré a fons el vídeo però on la vaig saludar va ser allà jeje

Un cop arribats a Pujades va ser un festival de persones amb permanent creuament de la cursa, bicicletes incloses... No sabia que l'esport de risc estava inclosa amb la marató haha.

Arribem a Marina i torno a veure al David, encetem la baixada cap al litoral tot veient els dorsals grocs dels que van de tornada, ens separen 10km! Al començar el tram maritim va ser quan vaig veure al Tiny breu xerrada que no volia molestar, va oferir-me una mica de whisky d'aquest que consumim els corredors, però en aquell moment anava bé ens vam desitjar bona sort i vaig seguir.

Vaig superar l'avituallament UCA un altre vegada tornava a tenir transit lent i tupid, va cridar-me l'atenció com creix el nombre de persones que corren amb motxilla i els guiris que van parlant amb el telèfon a l'orella.

Arribem al Km30 avituallament Correcat moltes cares conegudes, vaig poder saludar a molta gent entre ells la crishuerga, seguim, seguim i al km30.6 em veig una xicota rodant un anunci "imagino" amb roba llampant nova i sense suar que s'uneix al grup i devant seu un càmera enregistrant. Curiós...

Inici del Tourmalet de la jornada Km31 Diagonal, 2.5km de pujada fins Glories, estic pujant i de cop noto que algu xoca amb mi, i la persona que xoca segueix empentant cap el costat i penso "Qui és el ...." miro i està el mario.cat com sempre el Mario dient que no sap si aguantara que si tal... Res vam estar 1km junts desprès va fer un amago de quedar-se per finalment sortir cap endavant. (Efectivament perdre'l de vista) jo portava les cames ja en aquell moment força madures, podien fer més però era arriscar-me muscularment. Aixi que vaig seguir i inclús afluixar una mica per garantir que les cames fessin lo bo.

Tram de baixada anava veiem al mario.cat i també vaig veure el Ramon que ja l'he vist en altres punt però m'he descuidat de dir. Seguim, seguim Km35 anava tan fastiguejat que no el vaig gravar!! Imperdonable... Arribem al K36 sembla que començo a recuperar el seny, km38 ja estic centrat i seguim el ritme d'abans. Agafo Marina gaudeixo del públic, km40 bé, ja no agafo res. Veure la meta o millor dit escoltar-la no era el millor, però ves encara tenia d'arribar a Urquinaona!!

Un cop a Urquinaona ja per fi, si, la cosa estava! Oh això pensava, un cop arribo a l'Arc de Triomf em trobo molts membres de l'organització demanant que afluixem ritme i compte amb el ferm. I jo dins meu, quee!!! Afluixar ara?? Tot era pel ferm tenia desnivells i alguns corredors van caure en aquell punt.

Arribada a meta tot content i ja no us dono més la tabarra. Us deixo el vídeo per si algú el vol veure i res seguim!!

PD Pels amants del crono temps final : 03:51:20
PD Que demano disuclpes als que vaig veure i que en aquest resum m'he deixat de dir, ja que el meu cap és una mica senil. Sorry

Un més que penja la crònica.
No he pogut fins ara i tinc pendent llegir i comentar les cròniques compartides.
Ho faré a mesura que vagi trobant temps.

Us comparteixo la meva crònica:

TÍTOL:

LXV: TRILOGIA MARATONIANA (II PART)

DADES:

10/03/2024
XLV MARATÓ BARCELONA
03:18:11 (1:37:09//1:40:22) +3´13”
CALORIES: 3024
PULSACIONS MITJANES/MÀXIMES: 170/182
PARCIALS/TEMPS/POSICIÓ GLOBAL/CATEGORIA
KM 05 23:06 ritme 4:44 (00:23:06) 2651/72
KM 10 23:31 ritme 4:39 (00:46:37) 2860/75
KM 15 23:06 ritme 4:38 (01:09:43) 2924/67
KM 20 22:20 ritme 4:38 (01:32:03) 2965/67
KM 25 23:04 ritme 4:37 (01:55:07) 2908/67
KM 30 23:02 ritme 4:37 (02:18:09) 2730/54
KM 35 23:37 ritme 4:38 (02:41:46) 2597/54
KM 40 24:37 ritme 4:40 (03:06:23) 2502/54
META 11:08 ritme 4:41 (03:17:31) 2541/54
POSICIÓ GLOBAL 2541/16092 arribats
PALMARÉS PARTICULAR: 21/65
PALMARÉS PARTICULAR MARATÓ BCN: 12/28

EQUIPACIÓ I ALIMENTACIÓ EN CURSA

Dos rellotges, samarreta Inverse CoRReCaT de tirants, calçotet Saxx, malla CoRReCaT, mitjons correcats, mitges compressport i bambes saucony endorphine speed 3.
Esmorzar a casa: entrepà de pernil dolç amb mantega, cafè, donut i plàtan. Segon esmorzar a Ronda Universitat: cafè, plàtan i donut sobre les 7:15.
En cursa: quatre càpsules de sals (kms 5/15/25/35) i quatre gels els Maurten dos sense cafeïna (9/29) i dos Maurten amb cafeïna (19/34). Només he agafat aigua els avituallaments.

ENTRENAMENT, ALIMENTACIÓ I PROVES TEST

No he fet cap prova test específica i he menjat el que m’ha donat la gana.
L’entrenament tipus han sigut cinc dies setmanals, amb sèries en grup els dijous a les pistes de Cornellà amb el grup Jb de pistes des de setembre però sense exprimir-me.

Aquesta temporada estic fent molts rodatges per pulsacions sense desgastar-me a ritmes lentíssims però que em permeten continuïtat i em donen confiança. Les tirades les he fet progressives i no he fet excessives.
Totes les setmanes he anat al gimnàs(alguna he fallat) on he fet un entreno funcional millorant la força i la flexibilitat. També he anat cada dues setmanes al fisio per a fer massatge de descàrrega.


MOTIVACIÓ

La motivació és intentar fer durant el 2024 tres maratons sumant els seus temps i no passar de 10 hores, ja que aquest any compleixo 60. Les tres triades són: Sevilla, Barcelona i Màlaga.

LA MARATÓ

Després del cafeto la foto Correcat davant del Zurich ens apropem al cotxe per a canviar-nos. Al mig de la Plaça Catalunya ens trobem els maratonians XarlieOne1, Roubby, Marc31, Dennis, Curat i Jordi amb els amics Rafa, Marc, Mònica i Paloma als quals els veurem en molts llocs per tot el recorregut.

L’entrada al calaix la fem junts en Curat, Roubby i jo doncs el Dennis no li deixen entrar al nostre i ens acomiadem. A poc a poc anem avançant i girem al Passeig de Gràcia on sortirem teòricament 7 minuts després de la primera sortida (a l’hora de la veritat van ser 4 minuts). Escoltem la famosa cançó de Bcn versionada i ens apropem a una L invertida que és la sortida. Pel meu gust falta una mica de glamour i no costa res fer un arc de sortida més vistós i voluminós que, cony, és la Marató de Bcn.

Des del primer moment podem córrer bastant còmodament i la idea és anar a 5:30/37 per a intentar baixar de 3h15. Les llebres les tenim sempre endavant i mai els passarem servint-nos de referència. En aquests primers kms correm agrupats tots tres i sentim crits d’ànims de coneguts i amics sovint, fet que et dóna ales per a continuar.

Per la zona de la Sagrada Família perdem a Curat que saluda a la seva família i després es torna a incorporar i torna a desaparèixer i ja no el veurem més fins l’arribada (problemes estomacals va tenir que parar un parell de vegades). Roubby i jo anem còmodes i sense problemes passant quilòmetres i saludant a la gent.

Baixar el Paral·lel és un goig i passem la mitja en un temps previst de 1:37:09 amb un petit calaix de 21”.

Per la zona de l’Estació de França tinc un moment de debilitat i li dic al Roubby que si veu que baixo el ritme que tiri ell i em diu que vinga fins el 30 com a mínim, així que endavant i, efectivament vam seguir més o menys a ritme. Pel Litoral amb el vent de cul correm bé i seguim a ritme amb el subidón dels avituallaments del Cornellà i de CoRReDoRS.CaT.

Al apropar-nos a la zona de Diagonal Mar apareix un àngel de la guarda de nom Rafa Barrachina que, per mi, va ser fonamental doncs em va marcar el ritme tot el tram de Diagonal tant pujada com baixada. Com un trinomi, al principi ens posem en fila índia i no parem de passar a gent. Abans d’arribar a la Torre Agbar veig que Roubby s’ha quedat i continuo sol. Que li farem, la marató és així de cruel. Semblo un robot seguint les gambades del Rafa. En aquest tram molts crits d’ànims com els de l’altre Rafa (amic) que el tenim en parada tècnica espero i desitjo que per poc temps.

I al finalitzar la Diagonal s’acomiada en Rafa Barrachina i a continuar en solitari. El carrer Ausias March es fa llarg, una recta interminable amb aire de cara. Toca lluitar contra el vent, el cansanci i el mur, així que mans a l’obra. En aquest tram utilitzo l’estratègia de comptar gambades per minut i així no em venen pensaments negatius al cap. L’objectiu és fer entre 170/180 passes per minut, evidentment només compto una cama i multiplico per dos. Sé que si ho aconsegueixo porto bon ritme i perdo pocs segons per km sobre l’objectiu del ritme mitjà. Encara així faig un parell de kms a 5’. En aquesta llarga recta sento molts crits d’ànims de coneguts i amics com Rafa Pérez, Cachirulo, Amic…que donen força extra quan la benzina està arribant a la reserva.

I a poc a poc ens apropem a la zona d’arribada fent el bucle cap a Urquinaona i tornant cap a l’arribada. Ja vaig més que tranquil doncs el sub 3h20’ està salvat de nou vint-i-un dies després de la marató sevillana, així que ara toca gaudir.

Al entrar a la recta d’arribada i abans de l’Arc de Triomf un grup de voluntaris em desvia cap a l’esquerra (sembla ser que algunes persones s’han caigut en aquest tram per diferents “obstacles finals”. Passo l’Arc saludo a Waterpoler que em diu pel nom i a rematar la feina amb alegria de finalitzar la LXV.

Miro el rellotge i content amb la marca assolida i començo a buscar/esperar els amics. Primer em trobo al Roubby que està una mica Ko i no és conscient que ha fet una gran marató millorant de nou la seva marca. L’acompanyo fins un banc de pedra després d’agafar la medalla i l’avituallament i torno enrere en busca de més amics. Trobo a Sanguita que ha patit de valent i després en Dennis que ha fet una gran marató. Saludo a Joan33 que també ens ha fet seguiment des de fora. I torno a buscar en Xarlie que arriba acompanyat de Ramon i Manel els seus àngels de la guarda particulars. Entra bastant sencer i satisfet amb la marató gaudida.

A poc a poc marxem de la zona d’arribada, amb fred per cert (he trobat a faltar els ponxos d’altres edicions) i tornem cap al cotxe feliços i cansats. Ens trobem fora amb el Marc31 que ha fet un sensacional temps quedant-se a motl poc del sub 3. També ens trobem amb els amics Rafa, Marc, Ignasi, Mònica, Paloma…i tots plegats fem el tram fins Plaça Catalunya, finiquitant la marató.

Una més al cor, al cap i a les cames.


VALORACIÓ DE LA MARATÓ

Immensament feliç de córrer de nou una marató.

I ara donar gràcies a:

Glòria per a aguantar-me durant tota la preparació;
Al Kiko per fer aquests massatges de descàrrega que em van de perles;
A Gustavo pel seu savoir fer al gimnàs;
Al mister jb per guiar-me durant el camí (encara que no li faig gaire cas)
Al contacte quasi diari i motivacional amb el Oscar, Rafa, Joan, Josep i Charly.
Als companys de somni del grup de wasap amb els que he compartit tants missatges: Dennis, Mona, Xarlie, Pere, Ruben, Marc, Sergi, Camilo, Joan, …
I a totes les persones que m’heu felicitat a les diferents xxss aquests dies.


Propera parada, la marató de Màlaga…

Continuem!!

PD Foto amb el Roubby de David del Bloc Maldito

TEMPS DE MARGE PER LA TRILOGIA:

3h 18’ 11 + 3h 17’ 31 = 6h 35’ 46”
Temps màxim a Màlaga: 3h 24’ 14”
Ho aconseguiré? Solució al desembre.