Viviu des de dins una TRAILWALKER, ni que sigui al menys un cop...

TRES VEGADES AMB LA " T " DE TRAILWALKER...
... i a les TRES jugant un rol diferent.

LA PRIMERA “ T ” - 2015
Recordo perfectament el timing.
A CORREDORS.CAT, 4 corredores (Alba Guerrero, Rosa Garrido, Judith Cuevas i Teresa Recuero) van muntar un equip, només dones, abanderades com a
“LES NOIES D’EN ZENÓN”
com a forma de donar suport al nostre president, Zenón, a qui l'ELA estava colpejant amb duresa i també per donar visibilitat a aquesta maleïda malatia.
(Zenon ens acabaria deixant el 6 de juny de l'any següent, 2016).
Per què va ser aquesta la meva primera "T" i en qualitat de què?. Veureu.
Recordo perfectament, com si fos avui, que el primer que vaig fer quan pel meu neuròleg vaig saber que m'havien penjat a l'esquena la motxilla del Parkinson (3-11-2014) va ser trucar a Rosa Garrido i preguntar-li si tenien algun inconvenient en què les acompanyés en els segons 50km (els nocturns i la matinada) des de Girona fins a Sant Feliu de Guíxols. No sabia, aleshores, quin seria el desenvolupament de la malaltia, i no volia perdre'm l'ocasió de viure des de dins una prova de les característiques de la Trailwalker mentre pugués.
La Trailwalker, com sempre, va arrencar sortint d'Olot dissabte, i aquell dia el meu Barça jugava a casa a la tarda, així que me'n vaig anar al Nou Camp ja vestit de "trailwalkero" i poc abans que acabés el partit vaig agafar el tren per anar cap a Girona. Una hora +/- després d'arribar jo al Pavelló van arribar elles (amb Teresa Recuero amb els peus completament llagats ja des del km 20). Ens va ploure gran part dels últims 25 km. En el grup de "suport" en el qual jo em contava estaven també Olga, Wai, Marcela.. i la nostra estimada i molt volguda Iris (que ens va deixar fa molt poc).
El meu rol: acompanyant/suport

LA SEGONA " T " - 2017
Van passar 2 snys i aquesta segona incursió a la Trailwalker (el 2017) va ser un "aquí te pillo, aquí te mato", una cosa d'avui per demà (literalment). I és que li havia comentat a Alba que si necessitaven algun tipus d'ajuda, que comptessin amb mi. I va ocórrer que molt a ultimíssima hora, Mario Felip (un dels dos components de l'equip de suport" que és obligatori portar) va tenir un problema amb la vista, no es va recuperar a temps i no hi podia anar. Així que em vaig unir a l'equip IRONTRAILWALKER d'Albert, Alba, l'"AGÜELU" i Helen No surrender (que celebrava el matí d'aquell dissabte el seu aniversari i que malauradament ens va deixar també fa poc). I celebrant l'aniversari en l'esmorzar estàvem quan, inesperadament, es va presentar Mario, encara que "fotut de l'ull", així que es va unir com a complement a l'equip de suport).
El meu rol: equip de suport oficial.

LA TERCERA " T " - 2023
A la tercera va la vençuda!.
En aquesta edició, la cosa va ser radicalment diferent.
Aquesta vegada el que vaig fer va ser muntar un equip, amb mi dins com a participant.
La veritat és que per a mi, potser aquell no era el millor moment per afrontar una de 100 quilòmetres, tenint en compte que 6 dies abans acabava d'arribar de completar els 435 km del Camí de Santiago portuguès per la costa, amb extensió Finisterre-Santiago. Potser no, segur. Però una TRAILWALKER és i serà sempre una TRAILWALKER.
Així que cap allà que me'n vaig, amb unes ganes de portar a bon port aquesta nova aventura "centenària". Finalment, la cosa no va discórrer com esperava i desitjava, ja que elles van haver de tirar de mi en l'últim quilòmetre i mig de l'etapa fins a CASSÀ DE LA SELVA (quilòmetre 73 del recorregut).
Fent espòiler del bo, us diré què....
El nostre equip SI HAY QUE IR SE VA. Y PUNTO es va cruspir els 100 km de la TRAILWALKER 2023 en 19 hores i 48 minuts
SETENA posició per temps a la seva arribada a la freda i desangelada meta de Sant Feliu de Guíxols
Així va quedar la classificació per temps (3/4 nombre de components de l'equip que la van acabar) .
1r en 13:41 4 masculí
2º en 15:18 4 mixto paritaro
3r en 16:29 4 masculí
4t en 16:34 4 masculí
5è en 17: 49 3 mixt paritari
6è en 18:46 4 mixt clàssic 3+1
7è en 19:48 3 mixt "revolució" 1+3, el nostre.
A les meves tres companyes d'equip jo les visualitzava en tot moment com a "bravos corceles jerezanos", com tancades als calaixos de sortida, inquietes, relliscant en silenci, com esperant el moment abans de la sortida d'un Gran National; veia que tenien ganes de sortir corrent; era com que “lo de caminar” se'ls quedava curt.
I és que només a algú com a mi se li ocorre la peregrina idea de formar un equip per a la TRAILWALKER 100 KM, amb aquestes tres bestias pardas: Olga, Milena i Elisabet.
Cadascuna amb el seu estil, però estava segur que no fallarien. I el bo del cas és que cap d'elles es coneixia personalment; tan sols Olga i Elisabet "s'havien vist" en alguna cursa, però mai havien creuat cap paraula; i a Milena -anem al mateix gym- la primera vegada que vaig parlar amb ella (després de molts mesos entrenant junts sense dir-nos ni piu) va ser per dir-li així a botepronto si volia pujar-se al nostre carro (que en aquell moment només era el meu carro, perquè no hi havia ningú més muntat en ell). Agrair-los a les tres, com ja he fet en repetides ocasions, i personalment, el que gairebé a cegues, abracessin el meu somni, s’apuntessin amb mi a aquesta aventura excitant, il·lusionant... acollonant (perquè córrer, trotar o caminar durant 100 km és acollonant, ho sento).
A les tres els hi ho vaig proposar... i les tres em van dir allò del: "Sí, vull".
Que perquè dic que les meves companyes d'equip són tres bestias pardas? Doneu una ullada als parcials dels primers 73 quilòmetres, amb els seus corresponents ritmes de carrera i després ja em dieu.
OLOT - SANT FELIU DE PALLEROLS:
17,71 KM en 2:56:17 a ritme de 9:57 minuts/km
11:24 10:33 10:06 10:6 9:55 9:11 9:23 9:47 10:22 10:20 10:07 10:19 9:38 9:19 9:13 9:30 9:56 10:01
SANT FELIU DE PALLEROLS - LES PLANES D'HOSTELES:
5,35 KM en 55: 07 a 10: 18. - ACUMULAT: 23: 06 KM en 3: 51: 24 a 10: 03
10:12 9:41 10:15 10:27 10:35 11:16
LES PLANES D'HOSTELES - AMER:
7,94 KM en 1: 23: 08 a 10: 28. - ACUMULAT: 31 KM en 5: 14: 32 a 10: 07
10:22 10:33 10:30 10:10 10:18 10:54 10:18 10:42
AMER - ANGLÉS:
7,63 KM en 1:20:06 a 10:30 - ACUMULAT: 38,63 KM en 6:34:28 a 10,21
10:35 11:02 10:51 10:26 10:08 10:07 10:20 10:33
ANGLÉS - GIRONA:
17,43 KM en 3:04:47 a 10:36 - ACUMULAT: 56,06 KM en 9:42:28 a 10:24
10:53 10:47 10:26 10:35 9:56 10:00 10:04 10:09 10:12 10:00 10:43 10:48 10:57 11:09 11:20 11:06. 10:53 11:04
GIRONA - CASSÀ DE LA SELVA:
14,08 KM en 2:43:49 a 11:38 - ACUMULAT: 70,14 KM en 12:26:15 a 10:39
13:49 11:51 11:40 11:56 11:40 11:01. 11:53 11:35 11:33 10:49 10:57 11:08 11:24 11:33 12:12
Aquí a Cassà de la Selva es va produir la ruptura; i és que, des de la sortida de Girona, l'esquena em va començar a molestar. Potser me l'havien remogut innecessàriament a la llitera els fisios als quals vaig acudir per a un massatge de cames; el cas és que només sortir de Girona, als 3 quilòmetres recorreguts, la cosa ja va anar de mal en pitjor, a més, i a més i a més... fins a arribar al pavelló de Cassà de la Selva en unes condicions lamentables, ja que caminava amb el tronc inclinat cap endavant uns 45 graus. Tot i que caminava ràpid, sí (en els últims 2 km de l'etapa jo encapçalava el grup, amb parcials d'11:33 12:12... però caminat "a lo Quasimodo"). Vaig haver d’aturar-me unes 10 i 12 vegades en l'últim quilòmetre. I les meves besties pardas van estar sempre allà al costat, amb mi, sense un retret, sense una queixa... com un equip.
Vull dir amb això que no va ser per cansament, rampes, desfuelle pulmonar, o per molèsties al genoll (el pobre no va dir ni pio en tot el recorregut). No... Va ser cosa que l'esquena, sense fer cap mena de crac, a poc a poc se'm va anar inclinant fins a quedar formant un angoixós angle gairebé de 45, graus; m'era literalment impossible incorporar-me i, és clar, l'estar doblat cap endavant no em deixava gairebé ni caminar. en impedir-me gairebé aixecar els genolls.
Era una bogeria i un veritable despropòsit el tractar de continuar en aquestes condicions.
Així que abans de seguir perjudicant l'equip, vaig decidir que el millor era la meva retirada (l'equip, amb 3 puntuava); i això va ser el que vaig fer. Disgustat d'una banda, però increïblement content pels 73 quilòmetres recorreguts, i el que és millor encara, el haver-los fet a un al·lucinant ritme de 10:10 (... al·lucinant per a mi i en les meves condicions, clar); i gràcies també "a les meves companyes, encara que em portessin amb la llengua fora gairebé des del minut 1. Però com ho vaig gaudir!.
En el moment de la meva retirada l'equip estava classificat en una de molt, però que molt envejable, DOTZENA posició. Brutal.
Jo em vaig afegir a l'equip de suport per poder seguir l'evolució de les meves companyes. Perquè, sí, caminàvem Milena, Elisabet, Olga i Txabi... però no m'oblido d'Óscar (parella de Milena) ni de Vicenç. Ells eren part fonamental del nostre equip, d'un equip de sis membres, encara que només caminàvem-trotàvem quatre. Ells dos van ser el nostre imprescindible "suport team", els que quan arribàvem a un avituallament ja ens tenien preparat el que en l'anterior els havíem indicat que necessitaríem: o roba de recanvi, o beguda, o menjar...
La següent parada de l'equip, ja trotant sense mi, era Llagostera; cap allà que me'n vaig amb Óscar. Per increïble sort per a mi, a Llagostera hi havia un equip de podologia. Abans de seguir ja indicaré que li atorgo un 15 sobre 10 (per professionalitat, atenció, entusiasme, simpatia, cordialitat... ¡una passada!).
Sabeu que m'he cansat de repetir, fins aavorrir, que ni fent el passat estiu el Camí de Sant Jaume francès (amb els seus 797 km) ni fa una setmana en acabar el Camí de Santiago portuguès per la costa i el trajecte Finisterre-Santiago, no havia tingut ni una sola butllofa, llaga, o ampolla als meus peus. Com si no m'hagués mogut de casa.
Doncs bé, el que no van poder dos Camins de Santiago gairebé seguits, ho va aconseguir la Trailwalker en pocs quilòmetres. Sí, perquè poc abans d'acabar la primera etapa el dolor a la planta dels peus era considerable. Els dos camins m'havien proporcionat un enoooorme durícia a la planta de cada peu que el que feien era de protecció. Doncs bé, suposo que el pas més ràpid a la Trailwalker (no és el mateix anar a 13:50 de mitjana durant un grapat de quilòmetres que el fer-los a 9:40 / 9:50) va anar fent miques en aquestes duricies plantars. Sentia com "abrasions" sobre tcadascuna d’elles, incòmodes, però al principi portades. Això va anar a més i a més... però seguia caminant amb el meu equip. Crec que ni els hi ho vaig comentar.
En disposar de temps i per matar l'estona mentre elles no arribaven a Llagostera, i atret per la simpatia d'aquest "podologic team" que hi havia al pavelló, vaig aprofitar perquè li donessin una ullada als meus peus.
¿Abrasió...? Què va... el que em van dir era que tenia -a cada peu- una súper ampolla en horitzontal de costat a costat en cada peu: l'ampolla trailwalkera havia pogut amb les duricies santiagueres. Exquisit tracte i atenció podològica. Repeteixo: 15 sobre 10. Tot un encert. Chapeau!
CASSÁ DE LA SELVA - SANT FELIU GUÍXOLS:
Les meves tres "besties pardas” encara tenien per davant els últims 27 km de la prova... i moltes ganes de deixar de caminar.
Ara que ja no hi havia el seu particular Ben-Hur en la seva quadriga, que semblava retenir-les amb unes invisibles regnes, el que volien era acabar com més aviat millor amb el recorregut; i van decidir fer aquests 27 últims km de la prova... trotant.
En aquests 27 quilòmetres finals van invertir tan sols un total de 4 hores i 15 minuts, a un infernal ritme (per allò de portar ja a les seves cames altres 73k) de 9:26, per acabar aturant el crono en unes esplèndides 19 hores, 48 minuts Aquest infernal ritme que van portar va ser el que les va permetre avançar a 5 equips que les precedien, recuperar posicions i acabar en aquesta brillant SETENA posició final.
APUNT IMPORTANT:
El temps final total de l'equip, i això no hi ha qui el mogui, va ser de 19h - 48m. Aquest temps inclou les parades en els 5 i 7 avituallaments respectivament.
Però els temps de marxa (sense comptar avituallaments) van ser de:
** Fins al km 73................................. 12h - 23m....... a ritme 10: 10
** del km 73 al 100............................. 4h - 15m...... 09:26
TEMPS TOTAL EN MARXA................... 16h - 38m........ 10:04
¡ BRUTAL !
I amb la lluna guiant el nostre camí, abans de les sis del matí ja estàvem camí de tornada a les nostres llars; i crec que parlo en nom dels sis si dic que amb la satisfacció del deure complert (jo inclòs, malgrat els meus només 73k); i una promesa: Trailwalker... tornarem! (junts o per separat, però crec que tots tornarem algun dia... en el meu cas, que sigui més aviat que tard perquè si no, ho veig malament...) -
El meu rol: "Cap de colla" i participant (per fi).