Un nou article de rata d’hemeroteca! El dedico a tots aquells que participareu i animareu a la marató de diumenge!
Si de sobte sou a Barcelona el 8 de gener de 1933 assistint a l'arribada dels cinquens campionats d'Espanya de marató i memoritzeu la cara del guanyador que gràciosament salta a l'arribada, sereu aparentment l'única persona a fer-ho. Quan dos anys després aquest mateix corredor tornava a guanyar sota una altra identitat, concretament la d'un suposat germà seu, la següent edició d'aquests campionats que també es celebraven a Barcelona; ningú del públic, entre aquest periodistes esportius, va adornar-se que es tractava de la mateixa persona. Després d'una reclamació per part del segon classificat el dubte sobre qui era realment el guanyador, malgrat la memòria dels aficionats i l'existència de fotografies de la marató de 1933 molt més fàcils d'obtenir per cert que avui, va persistir inexplicablement uns dies. Aquesta escena pròpia de temps passats (el proper dia 10 de març en farà 75 anys) forma part de la sorprenent història d' Alejandro 'Victoriano' Pérez Blanque 'El Tano' i 'El Cartujano' el millor maratonià espanyol dels anys 30.
