24 hores virtuals d'ultrafons de Barcelona

Potser no és el millor lloc per posar-la, però per si a algú li fa mandra la cerca per Internet, us faig avinent la Pregària que us he dit. La vaig traduir, perquè em va agradar molt. Disculpeu si en algun lloc no s'ajusta a la lletra —espero que sí, en la idea—. (No us atabalaré més al fòrum: veig que m'he passat).

---

Senyor,
protegeix-me avui mentre corro.
Jo he pagat el preu per córrer aquesta cursa al llarg de la calor de l’estiu
els vents de l’hivern, i cap amunt d’aquells turons.
Hi ha altres dies i altres curses,
però aquest és el dia
i aquest és el moment per a aquesta cursa.

Senyor,
protegeix el meu cos.
Mantén-lo lliure de lesions.
Mentre corro, que el cansament i el dolor
siguin el símbol de la victòria i no la raó de la derrota.
Que jo conegui les meves limitacions,
però que no accepti menys que el meu potencial.

Senyor,
protegeix la meva ment.
Que sigui intel·ligent mentre corro.
Que senti els senyals del meu interior
mentre gaudeixo de les escenes de l’exterior.
Aparta’m de la ximpleria a l’inici
per tal que pugui acabar amb saviesa al final.

Senyor,
protegeix el meu esperit.
Mentre el temps passa i el meu compromís s’afebleix i s’atenua
que els recursos interiors que tu em dones
em siguin presentats i em donin la decisió de continuar endavant.
Recorda’m la relativa brevetat d’aquesta cursa i de la vida
I la victòria que tu dones al final.

Senyor,
protegeix els meus competidors.
Que mentre s’encarin als reptes físics, mentals, emocionals i espirituals
que tots encarem, trobin la pau i força
que jo he trobat a través de Tu.
Recorda’ls que tots ens estem esforçant de la mateixa manera
i que la seva victòria personal és el resultat dels teus consells.

Senyor,
protegeix els camins i muntanyes
que mentre cerquen de reptar-me, em puguin oferir també
refugis de benestar i recer de tempestes.
Si us plau, deixa’m cercar aquest refugi
i dóna’m temps per gaudir de la bellesa il·limitada que posseeixen.
Permet que les muntanyes m’ofereixin una prova i un repte
però també un passatge a través del qual pugui passar amb seguretat.
Mentre continuo endavant cap al cim,
que el camí em dugui allà on tu vols que vagi.

Senyor,
Deixa’m guanyar.
No per arribar al davant dels meus amics, sinó per batre’m jo mateix.
Permet que sigui una victòria interna. Una batalla que em convenci.
Que pugui dir al final,
“He disputat una bona batalla.
He acabat la cursa.
He mantingut la fe.”

jaja... molt sortosos!!

Gràcies JoanCompte, i no ens estàs atabalant!

La veritat que no coneixia la Pregària de l'UltraCorredor.

Un plaer llegir experiències i consells d'un Ultracorredor Correcat.. que no sigui un Superman tipus Dean Karnazes.

Dennis Teuling

Ja estic esperant el moment que la cursa no sigui virtual i que ens puguem trobar corrents i parlar.

I amb tots vos-altres, també.

M'ha emocionat llegir la teva crònica JoanCompte. No em preguntis que és el que m'ho fa, perquè estic lluny de poder considerar-me ultrafondista, però l'he sentit pròpia i propera. Felicitats per aquests 100kms tan ben encarats, igual que a la resta de participants i especialment als organitzadors.

No és fàcil haver-se d'adaptar a corre-cuita a la situació i fer-ho des d'aquesta positivitat i bonhomia, MOL-TÍS-SI-MES gràcies!