Confeso que, fins fa molt poc, estava convençut de que només hi havía "
El Camino de Santiago"... Qué equivocat que estava! (...si fins i tot, n'hi ha un a les illes Canaries).
Els que de vosaltres n'hagueu fet un o varis, desconec la motivació que us va portar a fer-ho. Jo no en tenia cap de concreta: no era ni per una promesa, ni per esperit religios, ni com a viatge místic, ni tant sols com a repte esportiu.
El motiu per animar-m'hi va ser una frase que vaig dir fa uns 25 ays estant de visita casual a Roncesvalles:
- Quan em jubili, me'n vaig a fer el Camino de Santiago
Així que justament
100 dies després de jubilar-me vaig deixar a Saint Jean Pied du Port la primera de les petjades pel Camino Francés. Més tard va caure
"El Camino Portugués por la costa", el tram "Finisterre - Santiago" i el "Camino Primitivo". I tot aixó
en 15 mesos.
¿El proper?, "El Camino del Norte". El quan i el cóm ho he de negociar amb la familia donat que desde novembre 2014, algú em va inscriure en el mateix club al que pertanyen, o van pertanyer, gent com Ozzy Osbourne, Mohamed Alí, Michael J.Fox, Alan Alda, Neil Diamon, Hellen Mirrer, Robin Williams, el Papa Juan Pablo II o el mateix Salvador Dalí. És un club sense nom oficial reconegut, però al que jo denomino:
"Unidos por el Parkinson... i qué ?, venga, vamos, tira p'alante".
Com que tinc problemes per adjuntar els fitxers de les cróniques, de moment us deixo un JOC.
Per poder veure e interactuar amb el JOC del CAMINO adjunt, heu d'obrir el fitxer en format PDF. Un cop obert l'arxiu, clicant a sobre de cada petxina anireu trobant la crónica de cada etapa del "Camino Francés", que vaig anar públicant al meu blog
CORRIENDO MI VIDA PASA MUCHO MÁS DESPACIO