tonivet

Hola correcats!

Sóc en Toni Clària i tinc 50 anys.
Estic casat amb la Júlia fa 23 anys i tinc tres fills:
en Marcel, de 22 anys i futur empresari, i les bessones de 18,
Alba, futura fisioterapeuta, i la Marina, futura professora de gimnàstica.
Estic orgullós d’haver deixat la meva empremta esportiva en algú.

Vaig neixer al barri de Sant Andreu, de Barcelona
i vaig viure 10 anys a Lliçà d’Amunt. Ara fa 11 que visc a Montgat.

Soc veterinari i tinc una consulta de petits animals a Badalona.

Apart de correr, m’agrada escoltar música de la meva época:
Queen, The Police, Genesis, Joaquin Sabina, El Ultimo de la Fila, Dire Straits
i, darrerament, heavy dels 80-90, que per a correr va molt be.

També m’agrada molt anar a veure els partits de bàsquet de les meves filles,
o anar a veure-les arbitrar o fer d’entrenadores.

10801840 1004300269596795 6164162015490850543 ns

 

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

Back in black, de AC/DC. Potser és molt cridanera, però és ideal per a còrrer.

Per què corres? 

- Doncs perquè m’agrada. Sempre he dit que si fos dolent còrrer també ho faria… De 10 anys cap aqui corro per prescripció mèdica: quan els fills es van fer una mica més grans vaig estar fent BTT i en una prova d’esforç amb bici em van diagnosticar resposta hipertensiva. El metge em va aconsellar correr en pla o bici de carretera. Al cap d’un any em vaig fer la prova d’esforç corrent i curiosament no em pujava ni em puja la tensió ni en màxims esforços. 


Tot i que fa molt temps que corres, pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- Va ser l’any 1978 a seté de primaria. El professor de gimnastica ens va preguntar als quaranta alumnes qui volia anar a fer una cursa, i dos varem aixecar la ma. Crec que eren 8 km, pero em vaig fer un fart de caminar. Vaig vomitar, però em va agradar. Per cert, el meu profe va guanyar la cursa!

Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?

- A la marató de València 2011, arribant al km 30, l’AndreuRunner - que havia abandonat - va voler fer-me de llebre fins al final. Em va agafar l’aigua i el gel que portava a la ma, i cap endavant. Al cap d’uns quilòmetres va parar i es va quedar el meu avituallament. No vaig prendre cap gel més i vaig arribar amb una mica de pàjara. Després, a l’arribar l’AndreuRunner, s’em va disculpar i li vaig dir que no es preocupés, que portava un gel a la butxaca, però no em vaig enrecordar que el portava fins que vaig arribar. Sí, soc una mica despistat…

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- Doncs si. Quan era adolescent (16-20 anys) i feia migfons, el meu somni era algún dia fer una marato com els meus amics, però els estudis, la feina i els fills petits ho van truncar. Ara mateix, el meu somni és estar a la línia de sortida de la marató de Nova York.


Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?

- No tinc cap frase. En aquestes circumstancies, miro d’adaptar-me i actuo per instints.

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- Doncs els mitjons. Segons la cursa o l’entrenament m’en poso uns o d’altres.

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- Devant l’objectiu assolit, molta alegría i bon humor durant uns dies. Davant el no assolit, intentar analitzar el que ha fallat, si es que ha fallat alguna cosa, i de seguida pensar en el proper repte. Fins que no acabo un repte no decideixo el següent.

 

092520ciutat20badalonas

Comentaris