korfbaler

Toni Jurado Martín, 46 anys, separat i pare de dues filles: Gisela i Aina, de 14 i 7 anys.

Nascut a Terrassa, però visc a Vacarisses des de fa 16 anys.

Treballo a la banca des de fa 25 anys, i no tinc afició en concret apart de l'esport.
Bé, sí: enmerdar-me una mica a fer i organitzar coses.

Amb una mica més de serietat, canto a la coral Tons i Sons
(jo no vaig sortir a la tele, no soc prou bo... )

Muntanya, asfalt, natació, bici... una mica de tot i molt de res. Gaudir cada moment, a cada lloc. Sol, en companyia. 

A Corredors.cat des de l'inici, orgullós del que molta gent ha aportat a la nostre Associació, l'ha fet crèixer i fa que es mantingui. 

Ens veiem a la Campana !!!

 

pol 2 157s

Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista? 

- No tinc un estil de música en concret que m'agradi. Escolto de tot tipus. Corrent només em poso música quan surto per asfalt. A la muntanya deixo que sigui l'entorn el que m'acompanyi. Ara, parlant de còrrer, posaria Corren, de Gossos.

Per què corres? 

- Sempre m'ha agradat l'esport. Jugant a Korfbal ja sortia a córrer de tant en tant. L'esport, i ara el córrer, es una desconnexió del dia a dia, de la feina i dels problemes que anem arrossegant. Una forma de carregar energies pel dia següent. 


Pots recordar quina va ser la teva primera cursa?

- La primera cursa que em vaig apuntar de forma voluntària va ser la de Festa Major de Terrassa. No recordo la data, però ja fa molts anys.

Tindràs moltes anècdotes al llarg de les teves curses; N'hi ha alguna que ens vulguis explicar?

- Potser el moment més estrany a una cursa va ser a la Mitja de Gavà. Entrenava per un Ironman en aquell moment, i havia anat un parell d'hores abans per fer una tirada en bici prèvia i enganxar amb la Mitja. Quan tornava amb la bici no sabia on havia deixat el cotxe i no el trobava. Finalment ho vaig aconseguir 5 minuts abans de la sortida. Deixar la bici, canviar-me i a recollir el dorsal, que no el tenia, i anar cap a la línia de sortida... Vaig haver de cridar perquè estaven treient les catifes del chip a la sortida. Vaig començar l'últim-últim. Crec que ni en Xavi Papell haurà començat mai una cursa tant endarrere.

dsc00074s

 

El teu somni com a corredor potser ja l'has aconseguit; tot i així te'n queda algun pendent? 

- El somni es poder mantenir el cos per poder continuant corrent molts anys. A nivell esportiu, a mida que ha anat passant el temps he anat fent proves que a l'inici no les havia plantejat: Marató, Ultra, Ironman.

Ara, la meva disponibilitat de temps no em permet entrenar per aconseguir nous objectius a curt termini. Sí que tinc al cap, l'any 2019 que faig els 50 anys, tornar a fer un Ironman. Però els temps dirà.


Quina frase motivadora t'acompanya en els moments difícils?

- Les dues que tinc al perfil de Corredors: No somiïs la teva vida, viu el teu somni, i La voluntat pot modificar al nostre favor les circumstàncies.
 

Tots tenim les nostres manies. Ens agradaria saber quines son les teves, relacionades amb el córrer. 

- Soc bastant anàrquic amb el córrer. Potser la única, o una de poques, es estrenar les sabatilles noves i els mitjons a estones per caminar o estar a casa, abans d'entrenar-les corrent.

Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?

- La realitat et posa al teu lloc. Pots tenir uns objectius, però que no siguin reals. No m'ha causat mai cap trauma el fet de no aconseguir una marca concreta, ni que m'hagi guanyat l'amic de torn. Evidentment, aconseguir una fita et dona un punt d'alegria i satisfacció, però tampoc es pot viure de records. La vida continua...

Que es podría fer per fer més gran Corredors.cat?

- Estic a la Junta de Corredors.cat des de la seva fundació. Darrerament no he pogut participar tant com m'hagués agradat, o molt poc. Però m'ha semblat veure en aquesta evolució en que hi ha hagut molta gent que ha dedicat el seu temps a fer evolucionar i créixer l'Associació, ja sigui treballant o, simplement, col·laborant. Però darrerament trobo a faltar noves iniciatives, manca de col·laboració en segons quines activitats per fer més gran encara Corredors.cat.

Potser haurem de donar inscripcions gratuïtes a curses perquè la gent col·labori més.
(Ho sento, peró ho havia de dir)

 

Comentaris