Zaldibia

Explican's el teu nick. Per què zaldibia?

-  No hi ha molt a explicar: Zaldibia és el meu cognom, amb B alta, ja que a l'euskera no existeix la V. Gran part de la família està a Tolosa (Guipúscoa), però també tinc cosins que viuen al mateix ZALDIBIA.

A part de córrer, quines altres aficions teves destacaries?

-  Sóc una enamorada dels vins i dels viatges, com molts ja en sabeu. No sé quantes ampolles hauré obert... però ja et dic que unes quantes. Hi va haver una època que vaig organitzar tasts de vins entre els amics i tot i ho passàvem pipa. 

Però la meva passió és viatjar. Podria dir que és una malaltia, ja que encara no he tornat d'un lloc que ja estic pensant on anirem al proper viatge. El que m'aporta conèixer nous llocs, nous països, noves cultures, nova gent... és genial. Una posta de sol al Canyon del Colorado, llançar-te en parapent a Nova Zelanda, nedar amb dofins a Hawaii o poder passejar un guepard a Sud-àfrica no es pot pagar amb res.

 

 

Com et vas aficionar als esports?

- M'han agradat sempre. Crec que és genètic. La meva família ha estat sempre molt esportista. El meu pare, de jove, jugava a futbol al Tolosa C.F i ho combinava amb la pràctica de la pilota basca. Als 19 anys va marxar del poble per fer-se professional i va acabar vivint i jugant a Tampa (Florida) per 5 anys aproximadament.

Els meus tiets també eren molt esportistes: el meu oncle "Perico" feia el 1500 en 4:14 fa 61 anys i el 800 en 2:00… Ell mateix riu quan li parlem de les noves sabatilles, de l'amortiguació, etc., perquè corrien sense claus.

Recordo les Olimpíades de Los Angeles 84. Jo tenia 7 anys, i amb la diferència horària m'aixecava per veure les proves amb el meu pare. Recordo la final d'Espanya a Bàsquet on vam guanyar la medalla de plata, i al mític Carl Lewis!

 

I com vas conéixer Corredors.cat?

- Bé, conec a Alèxia des de fa uns quants anys. A part de la feina, ens ha unit un altre esport, el bàsquet!! Recordo un dia, sopant a casa meva, que en Juan - Debutante - va fer el comentari: "A mi m'agradaria córrer una marató algun dia"... i una de les companyes del bàsquet que també hi era al sopar ens va comentar la seva experiència.

Passats molts anys, mira on estem!!! jajajaja. Ells van començar a aficionar-se força i encara recordo quan els vaig seguir a la primera marató que feien a Barcelona. Em va entrar el gusanillo i vaig veure molt bona gent a l'Associació... Per això avui estic aquí també!

 

 

Comentaris