Corredors.cat

Bàner

Entrevistem a... Tigerman7

Correu electrònic Imprimeix PDF

 


1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Dani Flaco – La ley del último trago

2. Per què corres?
- Corro perquè m’agrada fer esport i mirar d’estar en forma, i penso que córrer és un esport complet, que permet exercitar molts músculs i que alhora porta de forma intrínseca una component de superació i millora contínua, amb nous reptes que s’acaben allà on fixes el límit. També corro perquè em diverteix, puc fer-ho a l’aire lliure gaudint de l’entorn, i perquè també m’obre la porta a conèixer gent nova, que comparteix la mateixa afició i que et fa adonar que acabem sent una gran família “runner”!

3. La teva primera cursa? I la propera?
- El primer cop que vaig participar en una cursa va ser a Manresa, la meva ciutat, a la “Cursa per la vida” que es va celebrar el 13 de desembre de l’any passat per donar suport a la Marató de TV3. El recorregut era de 5 km i vaig pensar que era una bona forma de col•laborar-hi. La vaig fer conjuntament amb un amic. Com que era la meva primera cursa i no estava gaire acostumat a córrer, he de reconèixer que estava força “cagat”. Com que a Manresa hi ha molts carrers que no tenen perfil pla i no coneixia quin era el recorregut, vaig optar per no forçar i no caure en l’error de començar molt fort i al cap de poc no “aguantar-me els pets”... i aprofitant que el darrer tram era en baixada vaig poder pujar el ritme i compensar la part que havia fet més lenta. La veritat és que vaig acabar molt content i a més em va engrescar a continuar corrent i a plantejar-me nous reptes... de lluny ja ensumava els 10 km!

4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota?
- Acostumo a córrer per Manresa mateix, i pels voltants, depenent de si vull fer una tirada més llarga o més curta i també en funció del temps de què disposi. Normalment acostumo a fer un circuit que arriba a Sant Joan de Vilatorrada i torna cap a Manresa pel Congost, si no, també corro per la zona del voltant del Parc de l’Agulla i darrer tram de la Sèquia, i en cas que vulgui fer més quilòmetres allargo el circuit de Sant Joan fins a Santpedor i torno a Manresa per la zona de Pineda de Bages, enllaçant amb el Parc de l’Agulla. Pels que conegueu Manresa i els voltants, us detallo els circuits:

 

Circuit 1: Aprox. 10 km à Ctra. Santpedor – Pl. Creu – Ctra. Santpedor – C/ Jaume Amergós – C/ Pere Vilella – C/ Concòrdia (zona de darrera de la Universitat Politècnica) – Baixada cap a l’Escorxador i Avinguda Universitària – Camí del Poal i del Santuari de Joncadella– Rotonda d’accés al Pol. Ind. Pla dels Vinyats II – Creuar la Cartetera C-55 (Manresa-Solsona) – Pont Gran (Accés a St. Joan de Vilatorrada) - C/ de la Muntanya – C/ Sant Mateu – C/ Major – C/ de Manresa – Ctra. de Manresa a St. Joan (Zona de la Pirelli i Lemmerz cap al Congost) – C/ de Torroella – Avgda. Pirelli – Passar davant del cementiri municipal – Ctra. St. Joan – Pont del Congost – Passeig del Riu – C/ de Sant Marc – Via Sant Ignasi fins arribar a la cruïlla del C/ Viladordis.

 

Circuit 2: Aprox. 15 km à Igual que circuit 1 fins arribar a la rotonda del Pol. Ind. Pla dels Vinyats II. Un cop allà, seguir recte per dins el polígon fins a les rotondes d’accés a la presó dels Lledoners, i allà agafar el camí cap a Joncadella. Seguir el camí sense trencar a l’esquerra cap al santuari, i arribar a l’entrada de Santpedor. Allà s’agafa un altre camí no asfaltat que va a parar a la carretera BV-4501, i segueixes fins Urbanització Pineda de Bages. Després un nou camí de terra que enllaça amb un dels camins del Poal – Joncadella, i acabes entrant a Manresa per la zona de les instal•lacions esportives del Club de Futbol Gimnàstic.

 

Circuit 3: Aprox. 8-9 km à Ctra. Pont de Vilomara - C/ Sant Blai fins barriada la Balconada (zona Hospital General de Manresa – St. Joan de Déu) – C/ Nou de Santa Clara – C/ Divina Pastora – C/ Sant Maurici – C/ Vell de Santa Clara – C/ Sant Bartomeu – C/ Escodines – Via de Sant Ignasi – C/ Sant Marc – Passeig del Riu (sentit Congost) – Pont del Congost i Zona Esportiva Congost (Entrar per darrera estadi CE Manresa i fer dues o tres voltes als camps de futbol 7), passar per davant el Pavelló Nou Congost i per darrera del cementiri fins arribar al Camí del Suanya – Rajadell; baixar fins Avinguda Pirelli vorejant el cementiri i creuar el Pont Nou (només peatonal). Creuar la Ctra. de Cardona i pujar per C/ Miquel Martí i Pol – C/ Lepant – C/ General Prim – C/ Lleida – C/ Alcalde Armengou – C/ Poeta Mistral – C/ Barcelona – Pl. Bages – Avgda. Bases de Manresa – C/ Abat Oliva – C/ Font del gat – C/ Camps i Fabrés, acabant a la Pl. 11 Setembre.

 

(Aquest és un circuit força bo per rodar, amb moltes baixades alternades amb alguna pujada continuada).
Com a anècdota, recordo que quan vaig decidir “investigar” els nombrosos camins que hi ha a la zona propera a Santpedor i Joncadella, vaig arribar a un punt en el que el camí seguia unes marques de sender local. Vaig pensar que, tot i que no coneixia on em portaria, si estava marcat no m’hauria de perdre, i després de córrer una estona, vaig arribar a una zona que semblava que no tenia continuïtat. En apropar-m’hi em vaig adonar que estava tot moll i és que per allà hi passava un torrent. Mentre dubtava de si començar a buscar un pas per on poder creuar el bassal vaig notar que de cop les cames em pesaven més... i és que havia acabat ben emmerdat de fang...!


Sóc en Tigerman7

.

5. El teu somni com a corredor?
- No és que tingui cap somni en especial però algun dia m’agradaria poder completar una Marató, i en especial m’encantaria poder córrer les maratons de Nova York i d’Atenes. La primera perquè vaig estar a Nova York l’any 2008 i em va encantar la ciutat i perquè és la Marató per excel•lència, per la gentada que hi ha, l’ambient i tota la pesca. La d’Atenes, perquè és el bressol clàssic, l’origen amb la gesta de Fidípides a la batalla de Marató. Pels correcats que fareu la Marató de NY, molts ànims, disfruteu-la a tope i que sapigueu que em feu molta enveja sana! jeje ;)

6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils.
- M’he fixat en algunes samarretes que porten frases que motiven, tot i que he de reconèixer que tampoc és que tinguin un gran efecte en el meu cas. Em motiva el fet de superar el repte que em pugui plantejar en aquell moment, però com a exemples de frases que m’han cridat l’atenció, a la cursa de Sant Antoni de l’any passat, en vaig veure una en una samarreta que deia: Corre tio, corre! i em va fer gràcia. De totes maneres, un dia també vaig veure una frase en un anunci que deia: Fear is in the eye of the beholder à (la por és a l’ull de qui t’observa)I la vaig modificar una miqueta, adaptant-la al tema, passant a ser:Just run: Fear is in the eye of the beholder à (simplement corre, la por és a l’ull de qui t’observa).

7. Manies?
- No és que en tingui gaires, però m’agrada arribar puntual als llocs, en especial a les curses, per poder anar tranquil, escalfar, veure l’ambient i en molts casos aparcar relativament a prop de la sortida/ arribada! Una altra mania que tinc és que sóc força endreçat i m’agrada tenir el material sempre a punt per quan decideixo sortir a córrer, i com a mania general... reconec que sóc un maniàtic en la neteja i cura del cotxe. M’agrada tenir-lo net, tant per dins com per fora, i no m’agrada hi que mengin ni hi fumin... (el meu pare diu que el cotxe ha d’estar al teu servei i no tu al servei del cotxe... però què hi farem!).

tigerman7

8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
- Quan aconsegueixo allò que m’he proposat, la primera sensació que experimento és la de la satisfacció i eufòria d’haver assolit el repte. Em poso molt content i aprofito l’alegria per gaudir-la i compartir-la amb la gent que m’envolta i que en certa manera ha confiat en mi i en les meves possibilitats. Després, miro de plantejar-me un nou repte, sovint a mig o llarg termini, per tenir “marge psicològic” i a veure què passa!Quan no aconsegueixo l’objectiu, miro de valorar el perquè no l’he pogut assolir. Quins errors he comès, o què m’ha mancat per arribar allà on volia, i miro de trobar solució o maneres de millorar per tornar-ho a intentar. Al mateix temps, tinc una sensació de tristesa o frustració, com una mena de ràbia interior que, tot i que corre per dins meu i no l’acostumo a exterioritzar, fa que encara agafi amb més ganes el tornar a intentar arribar a l’objectiu marcat.

Dim lights Embed Embed this video on your site

Dolç/salat.
- Hi ha moments per tot! Moments dolços, altres més amargs, moments salats... Suposo que em quedaria amb el regust salat, però en allò referent al sentit de l’humor... he de reconèixer que m’agrada l’acidesa i fins i tot el sarcasme ihumor negre – picant.
Mar/Muntanya/asfalt
- M’agrada el mar per relaxar-me, passejar a la vora del mar amb els peus descalços és genial, i com que no tinc la platja a la vora, no ho puc fer gaire sovint. Algun vespre d’estiu imagino que ha de ser una passada poder córrer suau per la vora del mar. Afortunats en aquest sentit la gent que teniu el mar a prop! La muntanya m’encanta, sobretot per fer-hi caminades, pujar a algun cim (no gaire complicat tampoc...) i buscar bolets! Els camins, també de conya per córrer, i sobre l’asfalt... a més a més de córrer, per poder-hi conduir! M’agrada molt fer fotografies i els tres escenaris acostumen a donar molt de joc!
Vent/pluja
- Per córrer, cap de les dues coses! Si m’hagués de quedar amb una de les dues, preferiria el vent; això si, sempre que jo anés ben abrigat! jeje El que emprenya de la pluja és que se’t mullen les vambes, els mitjons i segons com pateixen un procés camaleònic passant d’un blanc nival ben pur a un marró xocolatós alternat amb aquest blanc, al més pur estil copa de xocolata amb nata...
Fred/calor
- Tolero millor el fred que la calor, tot i que no m’agrada gaire anar als extrems així que em quedo amb una bona primavera o millor encara, amb una bona tardor, que també sóc boletaire i preu per preu... poder anar a arreplegar alguna llanega, rovelló o fredolic! :D Això sí, aquests dies quan vas a una cursa de bon matí i et cardes de fred... penses: posa’l a 25!
Amb o sense crono
- Al principi sortia a córrer sense crono, i calculava el temps que havia trigat de forma aproximada. Vaig tenir moltíssima sort a la cursa dels nassos de l’any passat, i em va tocar un dels pulsòmetres que sortejaven. A partir d’aqui, juntament amb el fet que estava engrescat d’haver corregut la meva primera cursa de 10 km, vaig començar a fer-lo servir i a mirar d’anar millorant i monitoritzant les meves sessions. Al final m’ha resultat un complement fantàstic per anar controlant el ritme que porto en tot moment i, tot i que miro de no obsessionar-me amb els temps i la “marquitis”, he de reconèixer que em costa molt no tenir-lo en compte ara per ara.
Sol/acompanyat.
- M’agrada sortir a córrer amb algú sempre que puc i que trobo algú que s’animi. Malauradament no tinc gaire gent coneguda a qui li agradi sortir a córrer. També costa trobar algú amb qui coincideixi en els horaris, així que la major part de cops surto tot sol. De fet, algun dia plantejaré al fòrum fer una sortideta d’uns 10-15 Km per terres manresanes – bagenques, a veure si algú s’anima, tot i que l’altre factor a tenir en compte és el ritme, jeje que aqui hi ha molt loco que no puja de 4:30 min/km ni de conya! ;)

Sobre/Sota.
- Sobre, sota, al mig, de costat, del dret, del revés, de cara, d’esquena, el més important és que et sentis còmode, no? ;)

Un trio de recomanacions musicals:

Shivaree – Goodnight moon (OST Kill Bill)
Saint Germain – Sure Thing (Disc Tourist)
Terence Trent Darby – Holding on to you


Aire lliure/gimnàs.
- Aire lliure, especialment pel càrdio, sigui en bici o corrent... Pel tema de màquines o treball muscular més específic, millor gimnàs, el que passa és que penso que t’ho has d’agafar com un hàbit i ser constant, i això... costa, i molt!
Planificació/anarquia
- Jo he de reconèixer que sóc una persona molt metòdica i planificadora, m’agrada tenir l’entrenament i l’evolució sota control, i miro de respectar-ho al màxim, tot i que sempre hi ha variacions que t’acaben portant a una situació més desordenada, o com dirien els químics, amb més entropia al sistema!
Fermentats/destil•lats
- No sóc gaire de destil•lats; potser algun petit xarrupet després d’un àpat, però bàsicament de whisky. Realment prefereixo una bona cervesa, fresqueta, sigui una tipus Marzenbier doble malta com la Voll Damm, o Pilsen, Lager com una Estrella o una Moritz. Sóc col•leccionista de material publicitari de les marques Damm i Moritz (antic i actual), així que tinc especial predilecció per aquestes, però també m’encanta tastar altres cerveses, sobretot si són d’importació amb algun tret característic especial (d’abadia, doble fermentació etc.). Aprofito per fer una crida als correcats que tinguin material... segur que arribem a un acord! jeje
Quin lloc no has visitat i t’agradaria?.
- No he anat mai a la zona de la Patagònia, i m’encantaria poder-la visitar! Penso que ha de ser un indret impressionant i amb una riquesa natural espectacular! Com que m’agrada la fotografia, en especial de paisatge i natura, crec que m’ho passaria d’allò més bé, al mateix temps que descobriria un nou territori a l’altra banda del món! També m’encantaria anar als Estats Units “profunds”, fent la mítica ruta 66 o alguna cosa per l’estil, aventurera... Malauradament aquests viatges són molt lluny i requereixen una elevada despesa que ara per ara no em puc permetre... així que sempre quedarà Google! ;).
Alguna recomanació literària i/o cinematogràfica?.
- Les darreres pel•lis que he vist al cine no m’han entusiasmat gens, així que ja passo directament d’anomenar-les! Una de les que em van agradar força és “El Indomable Will Hunting”, protagonitzada pel Matt Damon. També, pels que no la conegueu, recomano “El Club de la Lucha”, protagonitzada per Brad Pitt i Ed Norton; tot i que és una mica rara...! En lectura, la veritat és que sóc bastant de novel•la històrica o de best sellers bastant típics. Un dels que vaig llegir fa temps però que em va agradar molt, és "l’Ombra del Vent" de Carlos Ruiz Zafon, encara que la segona part ( "El Joc de l’Àngel", no la recomano massa, després d’haver llegit la primera).


: Moltes gràcies Tigerman7!!!!!!!
comentaris