Corredors.cat

Bàner

Entrevistem a... Nurita

Correu electrònic Imprimeix PDF

Corrent aprenc a patir, a autoanimar-me i a no deixar-me vèncer.





1. Quina peça musical vols que acompanyi aquesta entrevista?
- Jump de Van Halen, a veure si m’inspira a respondre les preguntetes .

2. Per què corres?
- Perquè es un moment molt personal. Cadascú viu el córrer d’una manera però al final jo crec que ens uneix l’esperit de sacrifici i superació. No crec en la possibilitat de dedicar ni un minut a córrer, si no es tenen aquestes dues qualitats.

Al contrari de molts altres moments a la vida en els quals patim sense voler fer-ho, quan correm arribem a un punt de patiment buscat per molt petit que sigui. El busquem nosaltres per un objectiu personal que al final pesa molt més que l’esforç que ens ha suposat. Acostumo a entrenar sola i és quan em trobo amb mi mateixa, amb les meves limitacions i la meva energia que m’ajuda a continuar.

Quan corro pateixo un benefici físic i mental (oi que sembla contradictori patir un benefici?), és un moment en el qual l’únic que em rutlla pel cap és aconseguir el meu objectiu d’aquell entrenament en concret, i que a la llarga farà que aconsegueixi el meu objectiu final, o al menys això espero. Aprenc a patir, aprenc a autoanimar-me i a no deixar-me vèncer. Això no només serveix per córrer, és un aprenentatge molt enriquidor per la vida.Jo de petita era anticórrer, patia molt i m’imagino que és perquè a l’escola no t’ensenyen a córrer, surts a tota metxa i el professor no t’adverteix, així que acabes passant-ho malament. Crec que és un error greu que pot fer-te rebutjar un esport tan maco com aquest.

3. La teva primera cursa? I la propera?
- La primera la vaig córrer fa un any a Molins de Rei. Tenia una il.lusió molt gran ja que no només era la primera sinó que a més seria al poble on he crescut i viscut tota la vida. Tenia una barreja de por a no aconseguir-ho i d’il.lusió infinita. Però com diuen, “la fe mou muntanyes”, i vaig aconseguir-ho.

La propera, els 10 mil del Mediterrani, d’aquí a una setmana. Aquella va ser l’última abans de multilesionar-me i on vaig fer la meva modesta marqueta (57’, uix). Vaig molt justa aquest any d’entrenaments, però espero com a mínim igualar i sentir que al menys estic al mateix punt que em vaig quedar al principi de les lesions.

4. Quines són les teves zones d’entrenament? Alguna anècdota?
- Durant la setmana entreno sola per Cerdanyola. Surto molt d’hora, hi ha dies que no són les 7 del matí i ja estic rodant. La gent em mira, alguns amb admiració, altres amb enveja per la força de voluntat que es pensen que tinc, altres pensen que no dec tenir gaire reg sanguini al cervell, jeje... Alguna vegada surt algú del portal de casa amb les lleganyes, ben tranquils, i de sobte, quan van a posar un peu a la vorera, apareixo jo esbufegant i s’espanten, jajajajaa! L’última cosa que esperen és que algú estigui corrent a aquelles hores.

Els que millor em fan sentir són els que surten de casa amb la panxulina i el cigarret a la boca, fan sentir-me infinitament sana!Els diumenges acostumo a quedar amb algú dels Sortits. Aleshores fem un rodatge més llarg i una super ST.

Sóc la Nurita

5. El teu somni com a corredor?
- Poder ser-ho tota la vida. Sí que tinc la síndrome de la marquitis, però sóc conscient de la fortuna que tenim només de poder sortir a caminar, molta més que de poder sortir a córrer.

Recordo un matí de l’any passat quan corria per Cerdanyola, vaig passar per davant d’una parada d’autobús. Hi havia una noia en cadira de rodes i em va mirar, jo la vaig mirar…van ser 2 segons d’una sensació molt dolenta, alegria de poder córrer, de pena per aquella noia, i una sensació de voler esfumar-me perque pensava que l’estava fent sentir malament.

Al poc de conèixer al Jose una amiga seva es va quedar en una cadira de rodes per un accident, amb només 20 anyets. El que vam arribar a viure és molt dolorós i és un tema que em deixa força sensible. Crec que tot plegat em fa apreciar molt les meves cames.

6. Quina frase motivacional t’acompanya en els moments difícils.
- El patiment dura una estona, la satisfacció tota la vida.

7. Manies?
- Les olors. Estar al límit i olorar un perfum fort, una cigarreta o una “tapita de pescaíto frito” em mata.

8. Com explicaries les sensacions que manifestes davant l’objectiu assolit? I davant el no assolit?
La sensació d’assolir l’objectiu proposat…mmmm no puc contestar perquè encara n’he d’aconseguir objectius de veritat. El més proper és poder fer 55’ als 10 mil. Deixa’m aconseguir-ho i t’ho explico!

Davant el no assolit, aquí sí que puc parlar. No poder aconseguir l’objectiu encara que sigui per alguna cosa aliena a tu (en el meu cas les lessions) és molt frustrant. Però com que sempre hi ha una part positiva, crec que el no poder fa treure de dintre una força inexplicable, quants més entrebancs, més interés poses després. Potser si no m’hagués lesionat no tindria ara tantíssimes ganes de millorar.

Dim lights Embed Embed this video on your site

 


Dolç/salat.

- Les dues coses són compatibles. Hi ha un moment per a tot a la vida.
Mar/Muntanya/asfalt
- Et dic el mateix d’abans, hi ha un moment per a tot a la vida. El mar em relaxa d’una manera i la muntanya d’una altra. L’asfalt també té el seu encant i si el trepitjo corrent em relaxa a la seva manera. Em sembla que és evident que sóc tan nerviosa que m’encanta relaxar-me.
Vent/pluja
- Prefereixo la pluja, em sembla menys perillosa. El vent mai saps què pot tirar-te a sobre.
Fred/calor
- Per mandrejar prefereixo la calor. Per córrer, el fred.
Amb o sense crono
- Depèn, hi ha dies per tot. A mi difícilment em tanques en el sí o el no, en el blanc o el negre. Jo sempre estic al mig. Jo vaig amb crono, però intento no fer-li un cas excessiu per no aclaparar-me, així que AMB crono pero SENSE aclaparaments. Al final sí que m’agrada tenir el resum del que he fet, que encara que no sigui per tirar cohets, per mi ja esta bé.
Sol/acompanyat.
- Endevines la resposta? Efectivament, depèn:

• depèn del dia. Si estic de mala lluna, millor sola.
• depèn de quin objectiu tingui. Si és el de rodar sense més, millor sola, si vull patir, millor amb algú evidentment que no corri a 4’/km perquè no duraré ni 30 segons jeje.
• depèn de qui sigui qui m’acompanyi. Normalment vaig amb nois, i acostumen a cuidar-me molt. A mi que em mimin m’agrada.Sí que he de dir que jo realment m’ho passo genial sola pels matins i per ciutat. M’encanta!


Sobre/Sota
- No sé què dir... m’he posat vermella. Té res a veure la pregunta amb córrer? Segurament la resposta és que….depèn!
Aire lliure/gimnàs.
- Jajajajaja depèn! Aquesta és broma. Rotundament, aire lliure, encara que plogui i faci fred.
Planificació/anarquia
- L’anarquia què és? No sé viure sense planificació. Deformació professional, li diuen.
Fermentats/destil•lats
- El què? Els homes? Macos i afaitats. Algú així com el Nurito. Jijiji.
Quin lloc no has visitat i t’agradaria?.
- Uffff, sense desmerèixer cap lloc perquè a tot arreu hi ha racons maquísims, només et diré que els meus viatges han estat a Soria (durant 20 anys estiu rere estiu), a Albacete, a Mallorca i a Castelldefels, jajajaja! Així que imagina’t si en tinc, de coses pendents per veure. Realment no m’agrada viatjar, m’encanta Girona i Tarragona, i m’agradaria veure Menorca, peró el rotllo vaixells i avions no m’agrada, així que si no puc anar amb cotxe prefereixo no anar-hi.
Alguna recomanació literària i/o cinematogràfica?.
- Literària? El Don Quijote de la Mancha, jajajaja! Ès broma. No tinc temps de llegir per plaer i tampoc m’apassiona. Per sort o per desgràcia no he parat mai, sempre estudiant una cosa o una altra, o mil a la vegada. El que sí que recomano són els llibres d’intel.ligència emocional del Daniel Goleman o els contes del Jorge Bucay.

De cinema…em va encantar “Mucho ruido y pocas nueces”, pels nois, un pastel, per mi, molt maca. M’agraden les relacions amor-odi.Gens recomanables les “Road Movies”.

: Moltes gràcies Nurita!!!!!!!
comentaris