Els petits miracles existeixen i els grans, aquells gairebé impossibles també. Res s'hauria recordat de tota la història que segueix si un oficial alemany membre de les forces d'ocupació a Grècia durant la Segona Guerra Mundial hagués mort Stylianos Kyriakides com era d'esperar després de detenir diversos homes acusats de matar un soldat alemany. No el va salvar la seva innocència sinó unes credencials o potser va ser la promesa pendent que tenia de guanyar la marató de Bòston. Res havia d'impedir Kyriakides dur a terme la seva tasca.
L'any 1910 Xipre, una illa situada estratègicament a la Mediterrània era una colònia britànica. Abans havia estat turca i encara abans grega. A la petita població d'Statos i en una casa de dues habitacions va néixer Kyriakides, el cinquè germà d'una família de grangers amb carències. Una realitat que l'acompanyaria pràcticament sempre. Com acostuma a passar en aquests casos, va haver de deixar l'escola aviat i treballar per a portar diners a casa. Els primers anys va estar a Limassol una població important de Xipre fent de forner, després de rentaplats a un hotel per passar a treballar per a una família britànica. Res feia preveure que mai Kyriakides no seria algú de renom.
En aquesta època corre per les nits seguint unes pautes que li havia donat un metge a qui havia acudit per un dolor als genolls producte de l'estirada de creixement. En el control el doctor Cheverton comprovà que el ritme cardíac del pacient era molt baix, un indicador del seu potencial. L'any 1933 s'interessa per participar als Jocs Panxipriotes i es presenta al club organitzador, l'Olímpia aprofitant les no fàcils aleshores facilitats laborals. La flexibilitat de l'època va fer que la persona responsable li fes fer córrer uns voltes per contrastar les seves qualitats. Dies després el van fer córrer contra un corredor local de prestigi a qui guanyà. En els Jocs excel·lí guanyant les proves dels 5 i 10.000 metres.
El salt següent eren les proves classificatòries a Atenes pels Jocs Balcànics que tenien lloc cada any i que enfrontaven Grècia amb Iugoslàvia, Albània, Romania, Bulgària i Turquia. Kyriakides amb 23 anys sortia per primer cop de Xipre. A la prova de 10.000 metres no va ser seleccionat malgrat quedar segon per manca de confiança dels seleccionadors que l'inscriuen a la marató. Queda tercer amb 3:03:05 a només 24 segons del guanyador, el romanès Ludovic Gall que alhora havia guanyat l'edició del 1932 amb 3:20:41. Eren altres temps.
De tornada a Xipre Decideix entrenar més fort de cara als Jocs Panxipriotes del 34. Allà acaba guanyant les proves de 1.500, 5.000 , 10.000 i 20.000 metres. Tot en dos dies. Als Jocs Panhel·lènics va repetir victòries en 5 i 10.000 que el van dur als Jocs Balcànics que es celebraven a Zagreb. En la seva primera competició internacional fora de Grècia guanya la marató en 2:49:42 donant els punts necessaris perquè Grècia guanyi els campionats.
De tornada a Grècia l'equip tindrà una calorosa rebuda i Kyriakides l'oportunitat de conèixer el primer campió olímpic de marató: Spiridon Louis Aviat passa a ser reconegut com un atleta destacat del país i s'instal·la a Atenes. Segueix entrenant amb la vista posada a la marató dels JJOO de Berlín que havien de tenir lloc el 1936.
Kyriakides va ser seleccionat sense problemes per a representar Grècia i els seus compatriotes tenien esperances que en la prova de marató aconseguiria una bona posició. Era un atleta poc conegut, molt menys que els coreans (que representaven al Japó) Kee-Jung Sohn o Sung-Yong Nam o el campió dels anteriors JJOO de Los Ángeles, Juan Carlos Zabala. Kyriakides va quedar onzè amb 2:43 a 14 minuts del guanyador Sohn. El fet més transcendental fou però una salutació. A la sortida John Kelley representant dels EEUU es va apropar a ell i li va desitjar sort. Kyriakides que parlava anglès perquè l'havia après dels britànics que vivien a Xipre li va correspondre. Kelley li va parlar de la marató de Bòston, que era la millor marató del món i que havia d'anar un dia a visitar-lo i córrer-la.
Aquesta invitació va restar ballant a la ment de Kyriakides un temps fins el 1938 que va madurar quan la Federació Grega aprofitant el contacte de George Demeter un immigrant grec establert als EEUU molt influent. En una època on a Bòston la presència d'estrangers era encara escassa, l'arribada de Kyriakides va tenir força expectació i li fou concedit el dorsal número 1. Malgrat fer el viatge en vaixell i no poder entrenar com volia, els assajos que va fer sobre el terreny un cop va arribar van ser molt bons i s'esperava que simplement la guanyés. El dia de la marató el terreny molt més dur que les pistes de terra on acostumava a córrer a Grècia i un calçat inadequat, el mal de l'època per a molts corredors, li van provocar unes butllofes que es van petar i que li va obligar a retirar-se per primer cop d'una cursa. Avergonyit va haver d'agafar un autobús, després un taxi i demanar diners per arribar a meta. Allà es va jurar que un dia hi tornaria per guanyar-la. Potser l'any següent si tot anés bé.
L'any següent el món estava més preocupat per la invasió nazi a Polònia. A Grècia els fets no passaven desapercebuts considerant les possibilitats que Mussolini intentés una expansió similar. De fet les intencions existien i ja amb la guerra declarada Mussolini tempteja Hitler que no podia permetre enviar soldats a un país que de ben segur li donaria problemes quan tenia tropes repartides per França i Rússia entre d'altres països. El 28 d'octubre Mussolini llença un ultimàtum al líder grec Ioannis Metaxas de permetre les tropes italianes accedir al país. Els grecs es negaren i les tropes italianes van entrar a territori grec per Albània. Les dificultats van aparèixer quan el govern britànic donà suport a Grècia (els dos respectius reis eren cosins) i es complicà definitivament quan els alemanys van prendre part en el conflicte considerant que el desplegament dels aliats a la zona podria dificultar-los l'expansió cap a Rússia. A principis de 1940 havia tants soldats alemanys com 680.000 a la zona de Romania. Un per cada deu grecs (civils i militars). La invasió estava cantada i el 27 d'abril de 1941 els nazis entraven a Atenes.
Kyriakides mentrestant passava per mals moments. Havia perdut la seva dona, Fanouria tot just casar-se per culpa del tètanus que va presentar-se per una infecció d'una ferida mal tractada. Mals moments també pels grecs que malgrat la devoció hel·lenòfila de Hitler van començar a tenir carències que es van dramatitzar a partir de 1941. Els fets passaven molt ràpid. Lluny de la seva darrera marató correguda a Istambul durant la celebració dels Jocs Balcànics de 1940, Kyriakides havia conegut Iphigenia Katsarellos i acordat un matrimoni enmig del conflicte i el dia a dia minava cada dia més moralment i de facto a la població. Es pot considerar que la política nazi era de genocidi per inanició. Al llarg de 1941-1943, 250.000 grecs morien de gana. Altres morien en combat de guerrilles. Per un poble amb un passat gloriós els moments eren dramàtics. A finals de 1943 a la població muntanyenca de Kalávrita, els soldats nazis van separar les dones i nens menors de dotze anys de la resta. Del segon grup, fins a 1.621 persones, no en va quedar ningú. Grècia estava literalment desesperada.
Enmig de la guerra, la vida d'Stylianos i Ifigènia seguia avançant: tenen una filla, Eleni. Al 1943 en un dia de passeig van passar massa a la vora d'uns soldats alemanys que retenien i miraven de separar uns homes de les seves dones. Quan es van adonar ja és massa tard. Un soldat alemany ha estat assassinat i miren de trobar culpables. Els dos tractaven d'explicar que no hi tenien res a veure però els van separar. Tots dos sabien que podia ser definitiu. Sovint hi havia compatriotes penjats fins a dies després d'un judici sumaríssim com a escarni. Els soldats van dirigir a uns quants homes cap a l'Ajuntament i els van demanar els papers. Kyriakides guardava la seva acreditació dels JJOO de Berlín.
L'oficial la va veure i li va preguntar sobre ella. Ell respongué que havia participar a Berlín i que havia corregut la marató. Això impressionà o portà bons records al militar, mai ho sabrem i el va deixar anar. Kyriakides va tornar a casa després d'hores quan la seva dona el donava per mort. Gens exagerat, l'endemà homes que havien estat amb Kyriakides penjaven de forques i altres tants com un centenar van desaparèixer.
Fins a tres anys i mig va durar l'ocupació. Després van arribar les tropes britàniques però el país estava devastat. No havia conreus, ni vies de comunicació ni fàbriques. Res. Alhora dues faccions gregues, els comunistes i els lleialistes s'embrancaven en una guerra civil.
A finals de 1944, va arribar un segon fill, Dimitri i al 1945 decideixen anar a Xipre, al poble natal d'Stylianos, un millor entorn i amb menys records de la guerra. Allà amb més tranquil·litat i una millor però encara mínima alimentació Kyriakides va recuperar memòries del seu passat d'atleta i un dia li diu a la seva dona Iphigenia que té intenció d'entrenar-se per anar a Bòston el proper abril, guanyar la marató i explicar als americans que el poble grec passa gana. Li ho diu un ex-atleta de 35 anys, que fa 5 anys que no competeix, que no té diners per pagar-se el viatge, que té 4 mesos per a entrenar-se i que en aquell moment pesa menys de 60 Kg.
Amb aquesta finalitat es ven la ràdio, alguns mobles i aprofitant alguns contactes britànics Kyriakides va aconseguir cert suport econòmic i nutricional, tot i aquesta darrera la deriva en gran part a la seva dona i dos fills, i va començar a entrenar regularment amb la supervisió del seu entrenador Otto Simitsek. Cap al febrer ja trobant-se més segur va escriure a George Demeter el seu amfitrió d'arrel grega que el va acollir i promoure set anys abans i entusiasmat pel fet que hagués sobreviscut li confirma que de ben segur rebrà una invitació per la 50a edició.
S'entrena fins el 3 d'abril quan agafa el vol que li ha sufragat la companyia on treballa. El bitllet ha costat 646,30 $ una xifra altíssima per l'època i circumstàncies. La companyia només li financia el bitllet d'anada. Una inversió en una persona que ha de guanyar i demanar ajuda a l'estranger. Viatjarà sol. Arribarà a Nova York on a diferència del seu primer viatge, ningú l'esperava. Simplement ningú no creu que pugui guanyar. En els deu dies previs a la cursa, Kyriakides retrobà vells companys i comprovà com alguns gairebé no el reconeixen. Entre aquests es trobava el periodista Jerry Nason que es va interessar per la seva odissea particular i per la situació de Grècia que dóna a conèixer al llarg de diversos dies al 'Boston Globe'.
A mesura que els dies passaven , la màxima preocupació de Kyriakides era alimentar-se i dormir suficient. El suport de la comunitat grecoamericana va ser notable. Al cap i a la fi la consigna que es repetia constantment era: 'Per Grècia'
Una setmana abans de la marató, decideix competir en una cursa amb handicap de 10 milles (uns 16 km) una modalitat molt habitual als EEUU en aquella època. Era la seva primera competició en anys. Sense esgotar-se acabà tercer en 51'40''. Esperant fer sobre 53' aquest temps li va donar molta confiança. Una nació depèn d'ell.
El 20 d'abril arriba i Kyriakides lluint el número 77, de la doble sort, es va presenta al control mèdic. Els metges li comuniquen que no poden deixar-lo córrer. Que està massa prim i que caurà exhaust enmig de l'asfalt. El món s'ensorra després de tants esforços i somnis. Acompanyat per Demeter molt influent i amb maneres expeditives els diu que Grècia és responsable del que li pugui passar. Els metges accedeixen i Kyriakides comparteix sortida amb John A. Kelley, Gerard Cote, Ellison 'Tarzan' Brown, el veterà Clarence de Mar amb un paper a la mà que moments abans li ha donat en Demeter i que li ha fet llegir només en una cara reservant la lectura del revers per a l'arribada. L'anvers diu: 'Amb ell o sobre ell' . La frase que deien les mares espartanes als seus fills quan marxaven a la guerra referint-se a l'escut. O victoriós o mort. Kyriakides ho sabia tant com la seva família i entorn. Lluitaria per a guanyar o moriria en l'intent.
La marató comença i es forma un grup estable que segueix al líder no gaire allunyat Lou Gregory El vent bufa com passa de vegades en aquesta marató d'esquena però els parcials són molt conservadors. John Kernason s'avança uns metres i obre forat tot i que els favorits el tenen a 300 metres. Kyriakides encara resta més endarrerit. La seva tàctica habitual és escoltar el seu ritme i no seguir la tàctica dels demés. Corre a diferència dels atletes de l'època amb rellotge. Més avançada la cursa guanya algunes posicions però sempre atent al que ell considera el favorit, el canadenc Cote. A meitat de cursa segueix líder Kernason seguit d'en Gregory i després el grup Kelley, Cote, Kyriakides, Robbins i Bairstow.
Apropant-se als famosos turons del tram final el grup perseguidor ja està reduït a Kelley, Kyriakides i Robbins que persegueixen el nou líder Gregory. Més endavant Robbins no pot mantenir el ritme i Kelley i Kyriakides alhora atrapen a Gregory. Comença la lluita colze a colze entre els dos amics.
Resten uns 10 quilòmetres i Kyriakides es defensa molt bé a les pujades, fruit dels entrenaments a les serralades gregues. Als trams finals se'n va, obre forat i a manca de tres quilòmetres té un clar avantatge. Segueix sentint crits en grec que l'encoratgen. El miracle es consolida i ja ningú no l'atura. Arriba primer. El temps 2:29:27, 14 minuts millor que la seva marca, serà la millor marca de l'any, rècord d'Europa i rècord grec fins el 1968. Rep la corona de llorer i llegeix el revers: 'Nenikekamen', El 'Nike' pronunciat per Filípides. Victòria!
La repercussió mediàtica va ser molt destacada i Kyriakides va començar una gira d'entrevistes i xerrades donant a conèixer la situació del seu país. Tan fàcil com dir que no hi havia res. Els nazis s'havien endut o consumit tot el gra i bestiar. No hi havia carreteres ni fàbriques. Necessitaven menjar, roba i medecines.
La tasca li va portar una estada addicional d'un mes, va arribar a entrevistar-se amb el president Harry Truman i va aconseguir l'objectiu. Ja podia tornar en avió amb l'aportació de 250.000 $ de moltíssims ciutadans, perquè per l'Atlàntic el seguien dos vaixells plens de gra, farina, menjar enllaunat, medicaments, mantes, roba i altres productes pel poble grec. L'arribada a Grècia va ser espectacular. El va rebre prop d'un milió de persones d'un país de set milions i contenir la gent era per moments impossible.
Kyriakides va seguir la seva vida normal tant com va poder i va arribar a competir als Jocs de 1948 de Londres on es va classificar divuitè. Grècia seguia patint greus problemes i va estar a punt de no poder assistir. Mitjançant Kyriakides es van poder recaptar 50.000 $ per a roba esportiva, calçat i material.
L'any següent es retira i segueix vinculat amb la promoció de l'atletisme.
El 1987 moria a Atenes després de patir una malaltia òssia als 77 anys, el mateix número que va dur a Bòston anys abans.
Em comenta Natasha Giannousi una periodista i maratoniana grega que actualment Kyriakides no és un personatge excessivament conegut fora de la comunitat atlètica. Hi ha una estàtua al barri de Filothei, en una zona verda i on la zona esportiva duu el seu nom. Això és tot. I el record d'alguns.
Hi ha un llibre en anglès en el que m'he basat especialment que tracta de la vida de Kyriakides. Es titula: ' Running with Pheidippides' i els autors són en Andy Dabilis i Nick Tsiotos Està editat per Syracuse University Press l'any 2001.
Les fotografies que apareixen, exceptuant la de Kyriakides-Kelley estan cedides per Dimitri Kyriakides el seu fill. Li estic molt agraït per la total confiança que ha tingut en mi. Com el seu pare ell actua com a ambaixador de bona voluntat en el projecte de la celebració del 2.500è aniversari de la batalla de Marató (490 aC - 2.010) Us passo l'enllaç: http://www.marathon2010.org/
A la foto es troba amb corredors de Kenya que van prendre part en l'edició de la marató de Bòston del 2006 (60è aniversari de la victòria del seu pare) Al darrera el monument que es va erigir per a commemorar-ho.
També és molt recomanable el reportatge dedicat a Kyriakides que va realitzar la cadena NBC abans dels Jocs Olímpics d'Atenes del 2004. Comença als 8'50''
http://video.google.com/videoplay?docid=-3674732552610240499#8m6s
Daniel Justribó
(CC) BY-NC-SA pel text
Aquest article es publica amb llicència Creative Commons 3.0. Es permet la còpia o difusió per qualsevol mitjà sempre que es citi l'autoria, no se'n faci un ús comercial i els materials derivats operin sota les mateixes condicions d'aquesta llicència.
Regarding the picture Kyraikides-Kelley shoulder to sholder in the Heartbreak Hill credited to 'The Boston Globe' For copyright claims please write to djustribo at hotmail dot com